Tofet de Salambó: diferència entre les revisions

El '''Tofet de Salambô''' és el més antic [[santuari]] [[púnics|púnic]] que es conserva a [[Cartago]] de vers l'any [[1000 aC]], i rebia aleshores urnes i ofrenes des de la [[mar Egea]], però després els púnics el van transformar en lloc de culte de [[Baal Hammon]] i de [[Tanit]]. En aquest lloc s'immolaven els nens de les famílies nobles destinats al sacrifici, sovint de pocs mesos o pocs anys primer pel deu [[Baal]] i a partir del {{segle|V|-|s}} a la deessa Tanit; les seves cendres es conservaven en unes urnes, s'enterraven en el recinte sagrat. Durant el setge de Cartago per [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]] (310 a [[307 aC]]) més de 500 infants foren sacrificats; s'han trobat milers d'urnes en les excavacions.

El sacrifici de nens pels cartaginesos és sol una hipòtesi, que de fet darrerament ha estat molt discutida i pràcticament descartada. La necròpolis infantil de Cartago al principi fou associada a sacrificis infantils en èpoques de crisis (ja pels mateixos romans), però no tindria cap lògica donada la gran mortalitat infantil del moment; possiblement es tracta de nens cartaginesos de menys de tres anys enterrats en una necròpolis separada, ja que fins als tres anys els nens no eren considerats homes i no podien ser enterrats en el cementiri dels homes, és a dir, a la necròpolis.