Toga pretexta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
La '''toga pretexta''' era una [[toga romana]] que portava una vora de porpra i era portada per nois dels dos sexes, per magistrats tant a Roma com a les colònies i municipis, per sacerdots i per persones ocupades en ritus sagrats o pregàries.
Els que tenien dret a la toga pretexta (''toga praetexta'') (gaudien del ''ius togae praetextae habendae'') eren en especial els dictadors, els cònsols, els pretors (que l'havien de portar per condemnar a mort), els [[àugur]]s, els ''decemviri sacris facundis'', els edils, els [[epuló|triumvirs epulons]], els senadors els dies de festivals, els magistrats dels col·legis i els magistrats dels ''vicus'' quan celebraven jocs. No se sap del cert si hi tenien dret els tribuns de la plebs, censors i qüestors.
La ''toga praetexta pulla'' (negre i porpora) només es portava a la celebració d'un funeral.
La pretexta hauria estat adoptada dels etruscs per [[Tul·li Hostili]], que la va convertir en la vestimenta reial i després va passar als alts magistrats de la república. També Hostili va introduir la ''toga picta''. Plini esmenta la ''toga regia undulata'' (brodada amb línies ondulades) que va portar [[Servi Tul·li]], que diu que es conservava al temple de la Fortuna.
Tant la toga pretexta com la ''toga bulla'' fou concedida als nois joves (de 14 anys) per [[Tarquini Prisc]], quan en la guerra mataven un enemic amb les seves mans. Després es va estendre als joves fins que fou substituïda per la [[toga viril]]. Les noies portaven la toga pretexta fins al seu matrimoni.
| |||