Grups de Defensa de la Llengua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Grups de Defensa de la Llengua''' (GDL) fou una organització d'activisme lingüístic i cultural català lligat a l'[[independentisme català]], creada el [[1982]]. Pretenia donar una resposta més compromesa en l'ús públic del català que la que, segons ells donava la [[Crida a la Solidaritat]], ja que es comprometien més en la lluita política i les mobilitzacions independentistes. El nucli inicial era format per mestres i professors d'universitat com [[Enric Larreula]], [[Blanca Serra i Puig]], [[Carles Castellanos i Llorenç]], [[Rafael Castellanos i Llorenç]], [[Jordi SolerSolé i Camardons]], Josep Nadal, Enric Montaner, Josepa Huguet, Josep Inglès, Montserrat Cassanyes, Maria Conca, Antoni Ibàñez, Francesc Moll i Montserrat Bayà. L'àrea d'influència inicial dels GDL fou el conjunt dels [[Països Catalans]], amb nuclis especialment dinàmics al Barcelonès, el Vallès, [[Garraf]]-Penedès, Segarra-Urgell-Segrià i l'Horta de València.
 
Alguns dels seus membres van redactar el [[1979]] un manifest anomenat ''Una nació sense estat, un poble sense llengua'', conegut també per [[manifest d'Els Marges]], que era un crit d'alerta davant la política lingüística d'aleshores i els suposat perills de desaparició del català. Molts dels seus membres s'acabaren integrant en el [[Moviment de Defensa de la Terra]] i cap el 1993 havia desaparegut. El seu testimoni fou aplegat per altres organitzacions com [[Llengua Nacional]], [[Plataforma per la Llengua]] i la CAL ([[Coordinadora d'Associacions per la Llengua]]).