Tomàs d'Aquino: diferència entre les revisions

 

=== París, Colònia, Albert Magne, i la Primera Regència a París (1245-1259) ===

El 1245, Aquino va ser enviat a estudiar a la Facultat d'Arts de la Universitat de París, on probablement va coincidir amb el dominic [[Albert Magne]],<ref name="healy2">Healy, ''El teòleg'', pàg. 2.</ref> a la càtedra de teologia al col·legi de ''Saint James'', a París.<ref>Hampden, ''La vida'', pàg. 33.</ref> Quan Albert va ser enviat pels seus superiors a ensenyar al nou ''Studium generale'' a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] el 1248,<ref name="healy2"/> Aquino el va seguir, declinant l'oferta del papa [[Innocenci IV]] per a ser l'abat dominic de Monte Cassino.<ref name="stump3"/> Albert va designar al ''studentium magister'' reticent Aquino.<ref name="schaff-422"/> Després de fracassar en la seva primera disputa teològica, Albert, profèticament, va dir: "Nosaltres l'anomenem el bou mut, però en el seu ensenyament un dia produirà un bramul que se sentirà a tot el món".<ref name="stump3"/>

 

 

=== Dies finals (1272-1274) ===

El 1272 Tomàs d'Aquino es va acomiadar de la Universitat de París, quan els dominics de la seva província natal li van fer una crida per establir un ''Studium Generale'' on a ell li agradés i amb l'equip que volgués. Va escollir Nàpols per establir la institució, i es va traslladar per prendre el seu càrrec de mestre regent.<ref name="davies5"/> Es va prendre el seu temps a Nàpols per treballar en la tercera part de la ''Summa'' al mateix temps que feia conferències sobre diversos temes religiosos. El [[6 de desembre]] de 1273 Aquino estava celebrant la missa de Sant Nicolau quan inesperadament va abandonar la seva rutina i es va negar a dictar al seu col·laborador [[Reginaldo de Piperno]]. Quan Reginald li va pregar de tornar a la feina, Sant Tomàs va respondre: "Reginaldo, no puc, perquè tot el que he escrit sembla com palla per a mi".<ref>Davies, ''El pensament'', pàg. 9.</ref> (''mihi videtur ut Palea'').<ref>{{ref-llibre|títol = El Concepte de Desenvolupament i l'existencialisme del segle XX|autor = McBride, William Lleó| editor = Taylor i Francis|data = 1997|isbn = 0-8153-2491-X}},pàg.131</ref> Es desconeix què va ser exactament el que va desencadenar l'episodi de Sant Tomàs. Alguns han plantejat que va patir un [[accident vascular cerebral]], un col·lapse físic o nerviós o una combinació dels tres.<ref>{{ref-llibre|títol = Fra Thomas d'Aquino|autor = Weisheipl, James A.| editor= Doubleday|data = 1974|isbn = 0-3850-1299-3}},pàg.322</ref> Més comunament, tal com indica la seva resposta a Reginald, es creu que va tenir algun tipus d'experiència mística que el va portar a dubtar de l'eficàcia de la lògica i la raó per entendre Déu.<ref>{{ref-llibre|autor=McInerny, Ralph |coautors=John O'Callaghan|títol="Sant Tomàs d'Aquino" a la ''Stanford Encyclopedia of Philosophy''| editor= Fall 2008 Edition, Edward N. Zalta (ed.), URL = http://plato.stanford.edu/archives/fall2008/entries/aquinas/}}</ref> Després de ficar-se al llit, es va recuperar una mica.<ref name="healy7">Healy, ''El teòleg'', pàg. 7.</ref>

 

 

== Doctrina filosòfica ==

=== Epistemologia ===

A Tomàs d'Aquino li interessa la separació entre [[filosofia]] i [[teologia]]; són dues ciències diferents, fins i tot quan s'ocupen del mateix subjecte. Ara bé, no s'arriben a contradir, ja que ambdues cerquen la mateixa veritat, i per tant, no poden ser incompatibles: on no arriba una (perquè no li pertoca, no per una deficiència en el seu saber), arriba l'altra. La teologia s'ha de fonamentar en la Revelació divina, mentre que la filosofia ha de fer-ho en la llum de la raó, però aquesta ha de consistir en elucidació i prolongació de la fe, i no trencar amb ella.

<gallery>

 

=== Metafísica ===

Tomàs d'Aquino estableix una distinció molt important entre '''essència''' i '''existència'''. Aquesta distinció suposa el canvi de mentalitat més destacable que sorgeix amb el [[cristianisme]] en [[filosofia]], com a confirmació del pas entre la [[filosofia antiga]], on tot el que succeïa al cosmos era necessari, cap a la mentalitat judeocristiana, on el món és bàsicament contingent (és com és, però podria haver estat d'una altra manera).

 

 

=== Moral ===

Tomàs d'Aquino se centra més en la filosofia d'Aristòtil que en l'Evangeli, i en general, més en la doctrina dels antics que en els ensenyaments de les [[Evangeli|Escriptures]]. A continuació, es troba un breu resum de les seves creences més notables en cada camp.

 

 

== Influències i repercussions ==

Tomàs, tot i ser teòleg, destacà per haver llegit i estudiat exhaustivament tots els intel·lectuals referencials del moment, filòsofs inclosos, d'aquí que en pogués fer una síntesi tan extensa i consistent. Els materials per al seu pensament són d'origen molt divers.

 

 

 

Del pensament musulmà i jueu, a més d'acollir els comentaris a Aristòtil, destaca per la seva atenció a [[Avicenna]] en la seva distinció (encara inexacta, a causa del seu essencialisme) entre [[essència]] i existència, i en la formulació de la Tercera Via. D'altra banda, de [[Maimònides]] en recull la defensa de la creació del no-res i la seva manera de comprendre les relacions entre fe i raó. Quant a allò cristià, és fonamental recordar la seva adhesió ineludible a la [[Bíblia]], els decrets dels concilis i dels Papes (en destaca [[Gregori el Gran]] pels seus tractats morals i pastorals). Entre els [[Pares de l'Església]] destaca, eminentment, [[Agustí d'Hipona]] en la relació dels atributs de Déu, la idea de la creació o la tesi de la immaterialitat de l'ànima, la qüestió de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]] entre moltes altres qüestions.