Diferència entre revisions de la pàgina «Torbonada»

7 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:Rainbow1 - NOAA.jpg|miniatura|[[Arc iris]] després d'una torbonada]]
Una '''torbonada''' és un fenomen meteorològic en el curs del qual la velocitat del [[vent]] s’incrementa de manera sobtada i marcada amb un canvi net de la direcció del vent de 45 a 90°, i que dura pocs minuts. Sol estar associat amb una meteorologia activa, com ara [[pluges]], [[tempestes]] o [[neu|nevades]] intenses.<ref>The Weather Channel. [http://www.weather.com/glossary/s.html Weather Glossary: S.] Consultat el 19-11-2006.</ref> Les torbonades es refereixen a un increment dels vents sostinguts sobre un període curt, car hi pot haver ràfegues més fortes durant una torbonada.<ref>Australian Bureau of Meteorology. [http://www.bom.gov.au/info/wwords/ Weather Words.] Consultat el 19-11-2006</ref> Segons la definció de l'[[Organització meteorològica mundial]], les ràfegues de vent han de ser com a mínim de 15 nusos (28 km/h) superiors a la velocitat mitjana del vent durant un període de com a mínim un minut.
 
Acostumen a donar-se en una regió de caigudes fortes de nivell mitjà o refredament troposfèric de nivell mitjà, que forcen forts moviments cap amunt localitzats a la vora anterior de la regió de refredament, que després augmenta els moviments cap avall locals al seu deixant.
 
Les torbonades poden ser causades pel descens d'aire dels nivells mitjans quan passen per un front fred, d'un [[tàlveg (meteorologia)|tàlveg]] o d'un núvol convectiu. Poden estar aïllats o estendre’s al llarg d'una línia de torbonada.
 
== Sinòptica ==
[[Jacob Bjerknes]] i l'[[escola de meteorologia de Bergen]], que desenvoluparen el model del [[Front (meteorologia)|frontal]], van notar que el pas d'un [[tàlveg (meteorologia)|tàlveg]] podia estar marcat per un sobtat canvi de la direcció del vent i de fortes ràfegues quan el canvi de pressió és molt important al davant i darrere seu. Això es deu a una forta [[Convergència (meteorologia)|convergència]] en el tàlveg que engendra un fort moviment cap amunt i l’acosta a aquest i al darrere té un fort descens d'aire.
 
En general, aquests forts moviments estan associats a un canvi de [[massa d'aire]] i es troba un [[front fred]] en el tàlveg. Tanmateix, en el sector càlid d'una [[Depressió (meteorologia)|depressió]] es pot trobar els tàlvegs donant torbonades similars perquè l'aire és inestable.
== Torbonada de tempesta ==
[[Fitxer:Orage ordinaire.PNG|Cicle de vida d'una tempesta]]
L'aire en un ambient de tempesta és càlid i humit a sota i sec i fred en alçada. Quan una part d'aire passa a ser més càlida que el seu entorn a un nivell donat, puja cap amunt. La condensació forma un cúmul d’on surt la precipitació.
 
Eventualment el nucli de pluja esdevé massa pesant per a ser sostingut pel corrent ascendent que crea el núvol. Aleshores davalla. En la imatge es veuen les fletxes que mostren la direcció de l'aire. En una tempesta ordinària, dóna un front de ràfegues més o menys fortes. Tanmateix en una tempesta amb la precipitació molt intensa i inestable l’energia potencial de convecció disponible fa que la ràfega descendent sigui extrema.
 
Es tracta d’una “allau” d’aire amb violentes turbulències atmosfèriques que dura d’alguns segons a diverses desenes de minuts.
 
Són les ràfegues descendents les que causen els danys en una torbonada. Se les classifica de '''macro-ràfegues''' (més de 2,5 km o '''micro-ràfegues''' (menys de 2,5 km) segons la llargada del passadís de danys.
 
=== Torbonada negra ===
|consulté=2007-10-11}}</ref>
 
Una torbonada com aquesta produeix un [[front de ràfegues]] que s’organitza en línia al davant de la convecció. És reforçat per la [[subsidència]] del [[corrent en jet]] dels nivells mitjans que s’abat cap al sòl. En efecte, l'entrada d’aquest darrer al núvol hi porta aire fred i sec ambiental, aquest forma un equilibri negatiu segons el principi d’Arquimedes.
 
La secció horitzontal a través d’una línia com aquesta, a dalt de la imatge, mostra els forts gradients de reflectivitat (taxa de precipitacions) sobre el davant de la línia. Sobre la part de sota es veu un tall horitzontal i es veuen unes marques que donen una forma ondulada. El tall vertical mostra que les tempestes estan resseguides per zones contínues més clares associades a precipitacions estratiformes.
|editor=[[UCAR]]
|obra=COMET
|consulta=2007-11-05}}</ref>
 
=== Torbonada de neu ===
Succeeix a l’hivern quan un front fred molt actiu es troba amb una massa d’aire relativament càlida (entre 0 i 5&nbsp;°C): l'aire fred que acompanya el front esdevé inestable en trobar la massa càlida i dóna lloc a nevades i vent amb visibilitat nul·la durant almenys 30 minuts.
2.317.226

modificacions