Tractat de Bucarest (1913): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 12:
El '''Tractat de Bucarest''' fou un [[tractat de pau]] signat el [[10 d'agost]] de [[1913]] a la ciutat de [[Bucarest]] que va posar fi a la [[Segona Guerra Balcànica]]. Va ser signat pels representants diplomàtics dels països intervinents en aquest conflicte: [[Bulgària]], [[Romania]], [[Sèrbia]], [[Montenegro]] i el [[Regne de Grècia]].
== Context ==
Després de la derrota de [[Bulgària]] en la Segona Guerra Balcànica, per la signatura d'aquest tractat aquest país va perdre la major part dels territoris que havia conquistat entre [[1912]] i [[1913]] a l'[[Imperi Otomà]] durant la [[Primera Guerra Balcànica]], cedint així a Sèrbia el nord de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], repartint-se amb [[Montenegro]] l'antic sandjak [[Turquia|turc]] de [[Novi Pazar]]; el Regne de Grècia va ocupar el sud de Macedònia i [[Salònica]]; mentre que, per a acabar, Romania va obtenir la regió de la [[Província de Silistra|Silistra]], que forma part de la [[Dobrudja Meridional]].
Línia 21:
*L'[[imperi Otomà]], immers en un procés de reconstrucció nacionalista després de l'arribada al poder dels "[[Joves Turcs]]", desitjà la recuperació del control turc sobre, almenys, una gran part dels Balcans, dels quals s'havia vist privat. Aquest fet provocarà l'alineament de l'Imperi al costat de les [[Potències Centrals]] durant la Primera Guerra Mundial.
* [[Bulgària]] se sent la gran perdedora, ja que ha estat incapaç de construir la seva idea d'una ''Gran Bulgària'' que incorporés tota la Macedònia, una idea que des de la signatura del [[Tractat de San Stefano]] l'any [[1878]] havia anat minvant.
*El [[Regne de Grècia]] veu frustrat el seu desig d'ocupar tota la costa europea del [[Mar Egeu]], ja que Bulgària conserva una petita sortida a aquest mar. La seva expansió sobre l'illa de Creta promou la seva influència en zones com l'[[Xipre|illa de Xipre]] i [[Esmirna]]. També creix el sentiment contrari als italians, motivat per l'ocupació per aquests del [[Dodecanès]] des de la [[Guerra italo-turca]].
* [[Albània]], malgrat obtenir la seva autonomia, segueix nominalment sota domini turc, alhora que ni [[Itàlia]] ni Sèrbia ni Montenegro amaguen les apetències sobre el territori.
* [[Sèrbia]] segueix perseguint una sortida cap al mar [[Adriàtic]], que només pot aconseguir mitjançant l'ocupació d'Albània, Montenegro o enfrontant-se a l'[[imperi austrohongarès]] per intentar ocupar [[Bòsnia i Hercegovina]]. Amb el suport de l'[[imperi Rus]] es converteix en el puntal del paneslavisme a la zona, potenciant les activitats de tipus subversiu a Bòsnia i altres zones d'Àustria-Hongria ocupades per [[pobles eslaus|eslaus]]. La seva actuació impulsa grups com els responsables últims de l'[[atemptat de Sarajevo]].
* [[Montenegro]], un minúscul país, veu perillar la seva pròpia independència per les apetències de tots els seus veïns.
* [[Romania]], que acaba d'annexionar la [[Dobrudja]], es torna cap a altres zones en les quals resideix població d'ètnia romanesa, com la [[Bucovina]] o [[Transsilvània]], en poder d'Àustria-Hongria, o [[Bessaràbia]], integrada a l'Imperi Rus des de [[1812]].
* [[Itàlia]], que se sent frustrada per la seva tardana arribada al repartiment colonial, sent que la seva zona d'expansió és el [[Mediterrani oriental]], i multiplica les seves iniciatives tant en relació amb la costa de [[Dalmàcia]] com respecte d'Albània, així com en zones del sud de l'actual [[Turquia]] des del Dodecanès, territori acabat d'ocupar.
*L'[[imperi austrohongarès]] veu com un conjunt de petits països trenquen el seu somni d'assolir una sortida estable al [[Mediterrani]] a costa de Turquia, alhora que amb l'expansió del nacionalisme entre el conjunt de pobles que el formen encoratja a la secessió sèrbia o romanesa.
{{commonscat}}
| |||