Tripsina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat
m neteja i estandardització de codi
Línia 42:
}}
 
La '''tripsina'''<ref>[http://www.expasy.org/cgi-bin/nicezyme.pl?3.4.21.4 (EC 3.4.21.4)]</ref> és una proteasa de serina trobada al sistema digestiu de molts vertebrats. A aquests organismes hi assumeix la funció d'hidrolitzar les [[proteïnes]].<ref name="pmid7845208">{{ref-publicació | autor = Rawlings ND, Barrett AJ | article = Families of serine peptidases | publicació = Meth. Enzymol. | volum = 244 | pàgines = 19–61 | any = 1994 | pmid = 7845208 }}</ref> La tripsina és produïda al [[pàncrees]] en forma del proenzim inactiu tripsinogen. La tripsina predominantment trenca les cadenes peptídiques per l'extrem carboxil dels aminoàcids lisina o arginina, excepte quan un d'aquests dos aminoàcids és seguit per una [[prolina]]. El procés és popularment conegut com la proteòlisi per tripsina o tripsinització, una proteïna està tripsinitzada quan ha estat digerida/tractada amb tripsina. Aquesta propietat de la tripsina per rompre proteïnes fa que aquesta s'utilitzi en nombrosos processos biotecnològics.
 
== Funció i estructura ==
 
La tripsina és secretada al duodè, on actua hidrolitzant pèptids, trencant els enllaços entre [[aminoàcids]]. Els pèptids tractats per tripsina han estat modificats anteriorment per la pepsina, un altre enzim. Això és necessari per a l'assimilació de les proteïnes dels aliments, ja que els pèptids són més petits que les proteïnes, però són encara massa grans per a ser absorbits a través de la paret de l'ili. La tripsina, com [[enzim]] que és, catalitza aquesta reacció.
 
El mecanisme enzimàtic de la tripsina és similar al d'altres proteases de serina. Aquests enzims contenen una tríada catalítica que consisteix en histidina-57, aspartat-102 i serina-195.<ref name="pmid16003488">{{ref-publicació | autor = Polgár L | article = The catalytic triad of serine peptidases | publicació = Cell. Mol. Life Sci. | volum = 62 | exemplar = 19-20 | pàgines = 2161–72 | any = 2005 | mes = October | pmid = 16003488 | doi = 10.1007/s00018-005-5160-x }}</ref> Aquests formen un gradient de càrrega que fa tornar el centre actiu de la serina nucleofílic. Això s'aconsegueix mitjançant la modificació del medi electroestàtic de la serina.
La reacció enzimàtica que catalitza la tripsina és termodinàmicament favorable però requereix una certa energia d'activació, ja que és "cinèticament desfavorable". A més, la tripsina conté un “forat oxianió”, format pels àtoms d'hidrogen de l'amida que fa de columna vertebral de la Gly-193 i Ser-195, que serveix per estabilitzar la càrrega negativa en desenvolupament sobre l'àtom d'oxigen del carbonil de l'amida.
El residu d'aspartat (Asp 189) és responsable de captar i estabilitzar la lisina o arginina carregades positivament, i és per tant responsable de l'especificitat de l'enzim. Això significa que la major part de la tripsina trenca les proteïnes per l'extrem carboxil dels aminoàcids lisina i arginina, excepte quan un és seguit per la prolina.<ref name="urlwww.promega.com">{{ref-web| url = http://www.promega.com/tbs/9piv511/9piv511.pdf |títol=Sequencing Grade Modified Trypsin |autor= |enllaçautor= |coautors= |data= 2007-04-01 | format = |obra= |editor= www.promega.com |pàgines= |llengua= |urlarxiu= |dataarxiu= |citació= |consulta= 2009-02-08}}</ref>
Linha 57 ⟶ 56:
 
== Relació de la tripsina amb algunes malalties ==
Una conseqüència de la malaltia de la [[fibrosi cística]] o mucoviscidosis és una malaltia hereditària autosòmica recessiva que és provocada per una deficiència en el transport de la tripsina i altres enzims digestius del pàncrees. Això ens porta al trastorn anomenat ili meconial. Aquest trastorn consisteix en l'obstrucció intestinal de l'ili a causa de l'excés de meconi espès que en situacions normals es descompon per la tripsina i altres proteases per passar finalment a l'aparell excretor i ser expulsat.<ref name="pmid11729110">{{ref-publicació | autor = Noone PG, Zhou Z, Silverman LM, Jowell PS, Knowles MR, Cohn JA | article = Cystic fibrosis gene mutations and pancreatitis risk: relation to epithelial ion transport and trypsin inhibitor gene mutations | publicació = Gastroenterology | volum = 121 | exemplar = 6 | pàgines = 1310–9 | any = 2001 | mes = December | pmid = 11729110 | url = http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S001650850176831X }}</ref>
 
Una conseqüència de la malaltia de la [[fibrosi cística]] o mucoviscidosis és una malaltia hereditària autosòmica recessiva que és provocada per una deficiència en el transport de la tripsina i altres enzims digestius del pàncrees. Això ens porta al trastorn anomenat ili meconial. Aquest trastorn consisteix en l'obstrucció intestinal de l'ili a causa de l'excés de meconi espès que en situacions normals es descompon per la tripsina i altres proteases per passar finalment a l'aparell excretor i ser expulsat.<ref name="pmid11729110">{{ref-publicació | autor = Noone PG, Zhou Z, Silverman LM, Jowell PS, Knowles MR, Cohn JA | article = Cystic fibrosis gene mutations and pancreatitis risk: relation to epithelial ion transport and trypsin inhibitor gene mutations | publicació = Gastroenterology | volum = 121 | exemplar = 6 | pàgines = 1310–9 | any = 2001 | mes = December | pmid = 11729110 | url = http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S001650850176831X }}</ref>
Un altre problema pot sorgir a través de la [[deficiència d'alfa-1-antitripsina]], en la qual el cos crea anticossos alfa-1-antitripsina, en contra de la tripsina. Això porta a una sèrie de complicacions d'òrgans en cascada, que afecten el fetge, els pulmons i la pell.
 
== Emmagatzematge ==
 
La tripsina s'ha d'emmagatzemar a temperatures molt baixes (entre -20&nbsp;°C i -80&nbsp;°C) per evitar l'autòlisi. També es pot prevenir mitjançant l'emmagatzematge de tripsina a pH 3 o mitjançant l'ús de la tripsina modificada per exemple, amb la metilació reductiva. Quan s'ajusta el pH torna de nou a l'activitat en un pH de 8.
 
== Aplicacions ==
* La tripsina es troba en gran quantitat al pàncrees i pot ser purificada amb força facilitat. Per això s'utilitza en diversos processos biotecnològics.
 
* La tripsina es troba en gran quantitat al pàncrees i pot ser purificada amb força facilitat. Per això s'utilitza en diversos processos biotecnològics.
 
* La tripsina s'empra per rompre les proteïnes que permeten les unions entre cèl·lules. Això és causat per la capacitat que té la tripsina de trencar, com hem dit, els enllaços entre proteïnes. En el laboratori de cultiu de teixits, aquest procés s’utilitza en la collita de les cèl·lules cultivades a [[placa de petri|plaques de petri]].
 
* És útil per dissociar les cèl·lules disseccionades (per exemple, abans de la fixació de cèl·lules i la seva classificació).
 
* Serveix per trencar la caseïna de la llet materna. Si la tripsina s'afegeix a una solució de llet en pols, el desglossament de la caseïna farà que la llet sigui transparent. La velocitat de reacció es pot mesurar mitjançant l'ús de la quantitat de temps que triga la llet a tornar-se transparent.
 
* La tripsina és una proteïna de la qual es fa ús en la investigació biològica, concretament als experiments proteòmics per digerir les proteïnes en pèptids per a l'anàlisi d'espectrometria de masses. La tripsina és especialment adequada per això, ja que té una especificitat molt ben definida, a causa del fet que només s'hidrolitzen els enllaços peptídics en els quals el grup carbonil és donat per un residu de Lys o bé Arg.