Udmúrtia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
== Geografia ==
La república ocupa un turó aplanat, que decreix en elevació de nord a sud i d'est a oest, trencat per les valls dels rius. L'alta vall del [[riu Kama]] s'alça uns 330 metres al Nord. A l'oest hi ha terres baixes pantanoses de la conca del riu Kilmez/Kalmez, les planures petites de Mozhga i Sarapul, separades pel riu Izh/Ots. Altres ríus són els Siva, Cepca/ Cupci, Belaja/Tödjy Kam, Lekma/Ljukmy, Loza/Lozo i Vala. El bosc cobreix el 44% del país, i d'ell, el 19% són pins. La resta són terres baixes aptes pel conreu.
== Demografia ==
Línia 71:
El 1919 el país fou atacat per les tropes de [[Alexander Koltxak]], qui fou rebutjat el juliol per l'[[Exèrcit Roig]] amb cert suport popular. Així el [[4 de novembre]] del [[1920]] el Comité Central Executiu de tota Rússia i el [[Consell de Comissaris del Poble]] organitzaren la formació de l'Oblast Autònom Votsk. El 1932 l'Oblast prengué el nom d'Oblast dels Udmurts i finalment, el [[28 de desembre]] del [[1934]], esdevé República Socialista Soviètica Autònoma.
El 1921–1930 aptiren una forta plaga de fam a causa de la [[guerra civil]] que els impedí un fort desenvolupament demogràfic i que provocà que molts udmurts emigressin a [[Sibèria]]. El 1921 se celebrà el I Congrés d'Autors Udmurts, que es dividiren entre nacionalistes i comunistes revolucionaris.
Durant els anys 1930 es va dur a terme una política de col·lectivització forçada, per la qual el 1937 milers d'udmurts foren deportats, i gairebé tota la ''intelligentsia'' udmurt havia estat anihilada. El 1935 la RSSA Udmurt tenia 32.100 km² i 868.000 habitants, dels quals el 52,3% eren udmurts i el 43,4% russos, mentre que el [[1926]] tenia 29.994 km² i 756.000 habitants, dels quals el 55% eren udmurts. Entre el 1929 i el 1940 es van dur a la pràctica cinc plans quinquennals per tal de desenvolupar-hi la indústria pesant i col·lectivitzar la producció en sovkhosos i [[kolkhoz]]es, alhora que el març del 1937 es ratificava la primera constitució.
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] moltes de les factories foren aconvertides en fàbriques d'armes, així com dels treballadors, de la Rússia ocupada pels nazis foren evacuades a territori udmurt, cosa que provocà un fort increment en el nombre de població forastera en el territori, sobretot russos. Tot i així, uns 60.000 udmurts foren condecorats, 100 d'ells com a Herois de l'[[URSS]]. Després de la guerra, es construïren empreses noves, com la planta faraònica d'Izhtiazhbummash.
Durant la dècada dels 1950-60 un gran nombre d'udmurts marxaren del país a treballar en grans projectes de construcció a Volgograd, Sverdlovsk (Yekaterinburg) i Sibèria, o emigraren a Kazakhstan i Ucraïna. Entre el 1971 i el 1988 més d'un miler de viles udmurts foren clausurades per inviables i els seus habitants, obligats a desplaçar-se a altres indrets.
Durant el període de la [[perestroika]] la república es caracteritzà per la seva estabilitat, i donà suport a les reformes econòmiques, mercè les divises de la fàbrica de [[AK-47|kalàixnikovs]] a Ijevsk. Fou elegit president [[Aleksandr Vólkov]], mentre [[Pavel Pershenin]] ho era cap de l'Assemblea i Anatoli Saltykov cap de govern.
El 1995 la Federació Russa i Udmúrtia signaren una sèrie d'acords definint les responsabilitats respectives sobre la divisió de la priopietat estatal, llei i ordre, indústries de defensa, ús del sòl i recursos forestals i protecció ambiental. El 1996 la República Udmurt passà una llei sobre "educació nacional" que garanteix el dret a rebre l'educació en la llengua nadiua de cadascú.
Línia 88:
</div>
==
* Daniel Kalder.''Lost Cosmonaut: Observations of an Anti-tourist ''. Scribner Book Company. {{ISBN|0-7432-8994-3}}.
| |||