Unificació alemanya: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
==Antecedents==
Els romans donaren el nom de ''germànics'' a unes tribus situades a la riba esquerra del riu [[Rin]] que parlaven una llengua [[llengües indoeuropees|indoeuropea]], tenien tendències nòmades i practicaven una economia [[ramaderia|ramadera]].
 
Des de mitjan {{segle|IX}}, els pobles germànics van quedar agrupats dins de l'anomenat [[Sacre Imperi Romanogermànic]], que va ser una entitat política peculiar que agrupava sota un [[emperador]] (amb la inclusió però d'altres territoris) a tots els pobles on avui es parla [[alemany]].
 
Encara que aquest imperi va durar formalment fins a la seva dissolució per [[Napoleó]] el 1806, la seva existència real va acabar el [[1648]], quan el [[tractat de Westfàlia]] va dividir l'imperi en 350 petits estats molt autònoms i amb l'autoritat imperial pràcticament nul·la a la major part del territori.
Després de la [[Pau de Westfàlia]] els estats que formaven el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]] van obtenir una completa sobirania, i entre el [[1803]] i el [[1806]], més d'un centenar d'estats, principats, grans ducats, ducats i ciutats alemanyes foren incorporats a entitats polítiques de major abast geogràfic i el nombre d'estats alemanys quedà reduït a 38, absorbint els més grans als més petits.
 
El 6 d'agost de 1806 després de la [[Batalla d'Austerlitz]], que significà la derrota d'Àustria, [[Francesc I d'Àustria|Francesc II]] renuncià al títol d'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]], forçat per [[Napoleó]], i així aquest restà oficialment dissolt. Els principats alemanys del marge dret del [[Rin]] i del Sud d'[[Alemanya]] constituïren la [[Confederació del Rin]], de la qual Napoleó fou nomenat Protector, però els dos estats més grans, [[Prússia]] i [[Àustria]] en van quedar fora. Aquesta confederació es va col·lapsar el [[1813]] després dels canvis de bàndol d'alguns estats a causa de la derrota de Napoleó a la campanya russa.
 
El [[1815]], després del [[Congrés de Viena]] es tornen a agrupar els estats que formaven el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]] a l'època de la Revolució Francesa, a excepció de [[Bèlgica]], formant la [[Confederació Alemanya]].
Un nou pas vers la unitat política va ser la unió duanera (''Zollverein'') de [[1834]], on hi participaven 33 estats, entre ells la mateixa Prússia. Àustria en canvi no s'hi va incorporar.
 
La [[revolució de 1848]] tenia entre els seus objectius, a Alemanya, la unificació del país sota un govern parlamentari i es va arribar a reunir l'[[Bundestag|Assemblea de Frankfurt]], amb diputats escollits per elecció popular directa els quals oferiren a [[Frederic Guillem IV de Prússia]] el títol d'emperador d'Alemanya, però aquest no l'acceptà.
 
El [[1862]], el rei [[Guillem I de Prússia]] encomanà la direcció del govern a [[Otto von Bismarck]], el qual en el seu llarg mandat de 30 anys s'encarregà de portar a terme totes les mesures d'unificació política d'Alemanya sota el domini prussià. Entre el 1864 i el 1871, Bismarck va realitzar la unitat política d'Alemanya a través de tres guerres:
 
# [[Guerra dels Ducats]] ([[1864]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Svendsen |nom=Nick B. |títol=Generals of the Danish Army in the First and Second Schleswig Holstain Wars, 1848-50 and 1864 |url=http://books.google.cat/books?id=gzM1Cskb7G8C&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Slesvig+1864+Prussia+Austria&source=bl&ots=wcc1C4SuQc&sig=BC-FMxsl9FmW2Xz9W-rzVUwkbaw&hl=ca&sa=X&ei=9ZMZUNXmLMjDhAfN9IC4Dw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Slesvig%201864%20Prussia%20Austria&f=false |llengua=anglès |editorial=Books on Demand |data=2011 |pàgines=p.27 |isbn=877114370X }}</ref> Bismarck guanyà la guerra contra Dinamarca i s'annexionà els territoris de parla alemanya situats a la península de Jutlàndia: [[Schleswig]] i [[Slesvig-Holstein|Holstein]].
# [[Guerra austroprussiana]] ([[1866]]).
# [[Guerra francoprussiana]] (1870-1871). Després de vèncer el [[1870]] la guerra contra [[França]] s'incorporen a l'imperi els territoris germanoparlants, fins aleshores francesos, d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]].
 
2.423.310

modificacions