Uniformologia: diferència entre les revisions

El terme '''uniformologia''' pot expressar tant la 'disciplina que estudia els uniformes' com també el 'conjunt d'uniformes' (per exemple: "aquest llibre resumeix els grans trets de la ''uniformologia'' britànica del segle XIX"). En amdbós sentits equival a l'esp. ''uniformología'', fr. ''uniformologie'', it. ''uniformologia'', port. ''uniformologia'', rom. ''uniformologie'', ang. ''uniformology'',<ref>En anglès, però, ''uniformology'', poc menys que un neologisme d'influència romànica, és forma poc usada; l'habitual és fer paràfrasis entorn de ''military uniforms''.</ref> al. ''Uniformkunde'', rus ''униформология'' (''uniformológuiia''), etc.

L'adjectiu '''uniformològic''' pot referir-se, bé a la disciplina que estudia els uniformes (per exemple: "la bibliografia ''uniformològica'' russa recent"), bé als uniformes mateixos (per exemple: "les tendències ''uniformològiques'' en el període napoleònic").

Els '''uniformòlegs''', o conreadors de la uniformologia, sovint són militars, o bé civils afectes al món castrense. El conreu de la uniformologia, però, no comporta necessàriament una actitud militarista, ni acrítica envers les [[forces armades]] i llurs valors: l'[[exèrcit]], les [[Arma|armes]] i la [[guerra]] són part integrant de la història de la Humanitat, i per tal de bastir una idea coherent del que ha estat i és l'experiència humana cal conèixer-los i analitzar-los científicament, de la mateixa manera que altres fenòmens socials. En aquest marc, la uniformologia, com altres branques de la indumentària, forneix dades molt il·lustratives no tan sols sobre què va succeir, sinó també sobre ''com'' eren les coses a mesura que succeïen. A més, cal tenir en compte que la indumentària militar està profundament interrelacionada amb la civil; ambdues acostumen de reflectir tendències anàlogues en períodes similars, s'influeixen de forma complexa, etc. Vegeu l'estricta sincronia entre els usos civil i militar del [[calçó]], del [[barret]] d'ala ampla o del [[bicorn]]; les correspondències entre el [[xacó]] i el [[barret de copa alta]], entre la [[guerrera]] i la [[jaqueta]], entre els nivells de formalitat de la indumentària civil i els de la militar; o l'adopció militar de la [[bota de mitja canya]] civil, després adoptada pels civils en la versió militar...

[[Fitxer:MoskovskyLGregiment-1910-Rus.jpg|miniatura|'''Uniformologia''': il·lustració uniformològica de tipus a), obra de [[V. K. Xenk]] (1910)]]

La uniformologia sorgí a Europa a cavall dels segles XVIII i XIX i es desenvolupà en un món en què l'exèrcit (sota empremta primer aristocràtica, més endavant burgesa) era una institució central de la vida sociopolítica, dotada de gran prestigi i influència, malgrat el rebuig de les classes populars al servei. La disciplina s'afermà en el període napoleònic, quan el paper dels militars i la vistositat dels uniformes atenyen un màxim; i també en el pas del segle XIX al XX, quan hi ha canvis profunds en aquest camp (crepuscle dels uniformes llampants i multicolors) i es produeixen reformes uniformològiques sovintejades, doble fenomen que desvetlla l'interès per aquest patrimoni històric, així com imposa la necessitat de mantenir actualitzada la informació.

Actualment la bibliografia uniformològica, produïda en múltiples llengües, té un volum aclaparador, en forma de llibres i de revistes especialitzades, i hi ha força editorials que s'hi dediquen en exclusiva.

Entre les principals llengües de la bibliografia uniformològica hi ha l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià; són també les llengües en què hi ha més tradició d'estudi uniformològic no tan sols del propi medi linguístico-cultural, sinó també de l'àmbit internacional. Citem, també, l'escola uniformològica russa, amb una tradició de pes.

D'altra banda, existeixen multitud de llocs web de matèria uniformològica, d'àmbit general o especialitzat, així com de caràcter estrictament informatiu o bé adreçats a la venda d'articles uniformològics (originals o reproduïts); sovint s'emmarquen en el món més ampli de l'anomenada ''militària''.

Els treballs uniformològics es basen, lògicament, en la il·lustració, acompanyada de text explicatiu i descriptiu.

La il·lustració uniformològica pròpiament dita, feta expressament per a l'obra o article, pot anar complementada amb reproduccions fotogràfiques de documentació de l'època (dibuixos, quadres, fotografies, etc.).

* l'alemany [[Richard Knötel]] (1857-1914), amb les 1072 làmines de la magna ''Uniformenkunde'' (1890-1921, 18 volums).

* el danès [[Preben Kannik]] (1914-1967), conservador del Museu Militar de Copenhaguen, qui produí una obra de referència absoluta, ''Alverdens uniformer i farver'' (1967), manual d'història universal dels uniformes militars en un petit volum profusament il·lustrat a tot color, que constitueix una panoràmica introductòria poc menys que insubstituïble, àmpliament traduïda i d'influència duradora.

* Una història bàsicament textual és la brillant ''Military fashion'' (1972), del britànic [[John Mollo]] (n. 1931), que analitza l'evolució uniformològica de les principals potències en llur joc d'influències mútues, amb què reconstrueix el marc general que fa comprensible els casos concrets.

* Per a l'accés alfabètic a la informació, així com per a l'aplec de la terminologia especialitzada, el clàssic és ''A dictionary of military uniform'' (1977), del britànic [[W. Y. Carman]] (1909-2003).

Al si de la cultura catalana, la uniformologia és a penes embrionària, per motius ben coneguts (inexistència de forces armades pròpies per manca d'Estat, antimilitarisme històric de les classes populars, etc.), i en contrast amb altres branques de la [[indumentària]] (civil, popular, eclesiàstica), que hi tenen una tradició important. La indumentària militar històrica dels Països Catalans ha estat coberta marginalment --i de forma incompleta-- per estudis centrats en altres àmbits geogràfics i en determinats conflictes internacionals.

Com a norma, la producció uniformològica feta als Països Catalans s'ha expressat en llengües altres que el català i amb referents culturals aliens, fins a l'extrem que la terminologia catalana d'aquesta disciplina és vacil·lant encara en alguns punts (i més en la recepció social, interceptada).<ref>En canvi, en llengua catalana sí que hi ha una llarga tradició d'estudis sobre militària catalana, si bé circumscrita a l'Edat Mitjana. El camp s'obrí a l'Edat Moderna amb obres com la d'Antoni I. Alomar sobre l'exèrcit mallorquí (1998), si bé amb tractament tangencial de la uniformologia.</ref>

Obra de referència en aquest camp és ''Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans'' (Dalmau, 2014), de Francesc Riart i Francesc Xavier Hernández, història de la indumentària militar usada al territori que actualment constitueix els [[Països Catalans]] des de l'antiguitat fins al 2012. Es tracta de la primera panoràmica uniformològica mai dedicada a un àmbit nacional sense Estat propi.

Més recentment encara, la Societat d'Estudis Militars ha publicat la primera temptativa de sistematització i estandardització de la terminologia uniformològica en català: ''Lèxic uniformològic multilingüe'' (2018), de Ferran Lupescu; dóna les equivalències dels termes en anglès, espanyol, francès, italià i portuguès, més una selecció de termes bàsics en alemany, romanès i rus.