Unitarisme: diferència entre les revisions

 

== Història ==

=== La controvèrsia arriana ===

La paraula i el concepte de [[Santíssima Trinitat|Trinitat]] no apareixen en el [[Nou Testament]], sinó que van sorgir com a resultat d'un debat teològic desenvolupat durant els primers segles del Cristianisme. Mentre alguns autors afirmaven la natura divina de [[Jesucrist]], d'altres el veien com una creació del Pare. Els que identificaven completament Pare i Fill es deien [[Modalisme|sabel·lians]], seguidors de [[Sabel·li]], mentre que els que afirmaven que el Fill era una criatura creada per Déu Pare eren els [[arrianisme|arrians]]. Aquestes discussions van acabar amb les resolucions dels Concilis de Nicea (325) i Constantinoble (381), on es va afirmar la consubstancialitat de Pare i Fill, així com la de l'Esperit Sant, i es formulà la doctrina de la Trinitat com "un sol Déu en tres persones".

 

=== Els Germans Polonesos ===

 

El pensament teològic dels Germans Polonesos va tenir la influència del reformador humanista i antitrinitari italià [[Faustus Socinus]] (''Sozzini'' en italià) ([[1539]]-[[1604]]). Socí Para pensava que la religió parlava de qüestions que anaven "més enllà de la raó" (''supra rationem''), però mai havien de ser contràries a la raó (''contra rationem''). Amb el suport de Socinus i la protecció d'alguns nobles, els Germans Polonesos van crear un important centre d'estudis a la ciutat de Raków, a prop de [[Cracòvia]]. Les idees teològiques principals de Socinus van quedar recollides al [[Catecisme Racovià]] (1605), que va propagar les seves idees a [[Comtat d'Holanda|Holanda]], [[Alemanya]] i especialment [[Anglaterra]].

 

=== L'església Unitària de Transsilvània ===

A [[Transsilvània]], un territori de cultura [[Hongria|hongaresa]] que va gaudir d'una fràgil independència durant el {{segle|XVI}}, el reformador [[Ferenc Dávid]] va deixar el seu càrrec de cap de l'Església calvinista per predicar la unitat de Déu. Sembla que Dávid estava fortament influït per les idees del metge italià [[Giorgio Blandrata]], que coneixia les obres de Servet. Seguint les ensenyances de Dávid, el mateix príncep [[Joan Segismon de Zápolya]] es va convertir a l'unitarisme i la Dieta de Transsilvània va dictar el primer [[edicte de Turda|edicte de tolerància]][http://perso.wanadoo.es/jdemarcos/docs/EL%20EDICTO%20DE%20TORDA.pdf] religiosa en la història moderna d'Europa a la ciutat de Torda (Turda) l'any [[1568]]. La protecció per a les esglésies reformades transsilvanes es va mantenir, tot i amb dificultats, quan Transsilvània va perdre la seva independència i va quedar inclosa a l'[[Àustria|Imperi Austríac]]. Va ser a Transsilvània que va aparèixer per primer cop la paraula ''unitària'' per referir-se a aquesta Església, en un edicte oficial de l'any [[1600]].

 

=== L'Unitarisme als països de parla anglesa ===

A [[Anglaterra]], la difusió del Catecisme Racovià i el pensament de [[John Locke]] van afavorir la propagació de les idees socinianes, que rebutjaven la divinitat de Jesús de Natzaret i proposaven un Déu comprensible per la raó humana. El lliurepensador [[John Biddle]], entre d'altres, va ser un gran defensor d'aquesta doctrina. El [[1774]], el pastor anglicà Theophilus Lindsey va establir la primera església unitària anglesa a [[Londres]].

 

== Vegeu també ==

 

== Enllaços externs ==

 

[http://www.uucatalunya.org Unitaris i Universalistes de Catalunya]

{{Autoritat}}