Unitat perifèrica de Cefal·lènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Cefalònia''' (en català antic ''Xifal·lònia'' o ''Xifel·lònia'') és una illa de la [[mar Jònica]], la més gran d'aquesta mar. Té una superfície de 904 km² i uns 35.000 habitants.
Junt amb algunes illes situades al nord-est, formava la [[Prefectures de Grècia|prefectura]] de Cefalònia però a partir de l'1 de gener de 2011 es va dividir, segons el [[programa Cal·lícrates]], en dues [[unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]]: la [[Ítaca|unitat perifèrica d'Ítaca]] (formada per les quatre illes i alguns illots al nord-est de Cefalònia) i la '''unitat perifèrica de Cefalònia''' (formada estrictament per aquesta illa).
[[Fitxer:GreeceKefallinia.png|miniatura|L'antiga prefectura de Cefalònia dins de Grècia]]
[[Fitxer:Assos, Kefalonia S5020200.jpg|miniatura|Vista panoràmica d'Assos]]
== Història ==
===Període grec i romà===
[[Homer]] l'esmenta sota el nom de Same o Samos. El seu nom derivaria de Cèfalos que es va fer amo de l'illa amb ajut d'Amfitrió. [[Heròdot]] és el primer de donar aquest nom a l'illa (Cefalènia). L'illa estava formada per quatre estats (tetràpolis): Same, Pale, Cranis i Proni. Aquests noms derivarien segons la llegenda dels quatre fills de Cèfalos. Same i Proni (avui Tafió i probablement abans Tafos o Tafus) eren a la costa est, Cranis i Pales a l'oest. Es conserven també les ruïnes d'una ciutat romana a Cap Scala, al sud-est probablement construïda el segle I i que es deia Cefalènia. Avui dia té a prop el castell de Sant Jordi i és a la vora de la plana de Livadhó. Al nord es troben també les restes d'una fortalesa anomenada Asso, potser l'antiga Nesus.
A les guerres amb Pèrsia només Pale va estar al costat d'[[Atenes]] i va enviar dos-cents soldats que van lluitar a [[Platees]]. L'illa va unir-se a la Lliga atenenca al començament de la [[guerra del Peloponès]].
Durant les guerres amb els romans les ciutats de l'illa foren oposades a Roma. [[Etòlia]] va dominar l'illa i Roma va enviar M. Fulvius amb un exèrcit el [[189 aC]]. Tres ciutats s'hi van sotmetre, però Same va resistir i fou conquerida després d'un [[setge]] de 4 mesos. Els romans van reconèixer l'illa com a ciutat lliure.
Linha 18 ⟶ 17:
=== Cefalònia romana d'Orient i normanda ===
Domini [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] fins al final del {{segle|XI}}, quan fou ocupada pels normands el [[1082]]. Robert Guiscard hi va morir el 1085 després de reprimir la revolta de l'illa, quan assetjava una de les ciutats, i va donar nom al port: Fiscardo. Amb la seva mort va tornar a Constantinoble, però després va ser ocupada pel pirata normand Margaritone di Brindisi el [[1185]] i el [[1194]] fou retornada als romans d'Orient, tot i que conservada de fet pel comte Mateu I Orsini (nét de Margaritone) i pel comte Leone Vetrano. Vetrano fou executat pels venecians deu anys després ([[1206]]) i Orsini va aconseguir tot el poder.
===Comtat sota domini feudal d'Acaia, Venècia i Nàpols===
A la caiguda de Constantinoble el [[1204]], poc després va passar als francs i fou inclosa dins el principat d'[[Acaia]]. El feu fou confiat a Gaius, príncep de Tarent, que va acceptar la protecció de [[Venècia]] el [[1215]]; el [[1224]] Venècia la van reconèixer als [[Orsini]] que no n'havien perdut el control. Després dels Orsini va passar a [[Nàpols]] el 1324
===Senyoria dels Tocco i domini venencià===
El 1357 el príncep de [[Tàrent]] la va retornar a Venècia i va ser integrada a la senyoria de [[Zante]] governada pels [[Tocco]], una família napolitana. Quan el darrer comte Carles Tocco, va morir, el poder va passar al seu fill i a la seva dona Francesca. [[Fitxer:Myrrtos_Bay.JPG|miniatura|Vista panoràmica de Myrtos]]
Linha 32 ⟶ 28:
===Domini francès i part de les Illes Jòniques===
El [[1797]] la República de Venècia fou abolida i els francesos van adquirir les seves possessions. El [[28 de juny]] de 1797 es va produir l'ocupació francesa. Els illencs van rebre els francesos com a alliberadors i van alçar la bandera francesa. El [[17 d'octubre]] de 1797 va passar formalment a França pel tractat de Campio Formio. El [[7 de novembre]] de 1797 els francesos van crear els departaments de Corfú, Ithaca (que incloïa Ithaca, Lèucade, Cefalònia, Preveza i Vonitsa) i Mar Egeu (Zante i altres menors). Va romandre sota domini francès fins que el [[9 de novembre]] de [[1798]] russos i turcs ocuparen l'illa (ja havien ocupat abans Corfú i després van ocupar altres). El [[2 d'abril]] de [[1800]] es va crear la [[República de les Set Illes]] sota protectorat rus i otomà. Aquesta situació va durar fins al [[20 de juliol]] de [[1807]] en què Rússia va haver de cedir Cefalònia i les altres illes a França i renunciar al protectorat. El [[13 de setembre]] de [[1807]] Cefalònia fou annexionada a França i el [[8 d'octubre]] de [[1809]] va passar a formar part de les [[Províncies Il·liriques]]. L'octubre del [[1809]] els britànics ocuparen l'illa i la van mantenir sota ocupació fins al 1814 quan es va decidir constituir una [[República federal de les Illes Jòniques]] sota protectorat britànic en nom de les potències que es va proclamar el 5 de novembre del 1815. Disset governadors britànics van regir l'illa entre 1814 i 1863, dels quals cal esmentar especialment Sir Charles Napier ([[12 de març]] del [[1822]] fins al [[1830]]) i en menor mesura Sir C. S. Everton a la darreriadels anys quaranta del {{segle|XIX}}). En aquell moment vivien a l'illa vora de 60.000 persones.
===Cefalònia sota sobirania de Grècia===
El [[1863]] les illes foren entregades a Grècia pel protocol de Londres (Corfú, Cefalònia, Zante, Lèucade, Ithaca, Kythira, Paxos i altres menors). L'1 de juny de 1864 es va produir la incorporació a Grècia.
A l'illa va néixer [[Ioannis Metaxàs]], primer ministre i dictador feixistizant de Grècia entre 1936 i 1941. Durant la Segona Guerra Mundial, més concretament a partir de l'1 de maig l'illa fou ocupada pels italians dins la campanya de Grècia. A l'illa es concentrà la 33 Divisió de Muntanya Acqui a més de dos mil alemanys com a tropa de suport. Fins al 1943 l'illa no va sofrir directament els estralls del conflicte bèl·lic fins que arran de l'armistici signat entre el nou govern italià i els aliats el setembre d'aquell mateix any l'illa esdevé l'escenari d'una massacre. Entre el 14 i el 25 de setembre aproximadament més de nou mil italians, entre soldats i oficials, seran executats per les tropes d'ocupació alemanyes, esdeveniment conegut com a [[massacre de Cefalònia]]. El 1945, amb la derrota alemanya, l'illa va quedar en mans de forces angleses fins que finalment la tornaran a sobirania hel·lènica el 1949 amb la fi de la [[guerra civil grega]]. L'agost del [[1953]] l'illa fou sacsejada per quatre terratrèmols el més destructiu dels quals, amb 7.3 a l'escala de Richter, fou el 12 d'agost i part de les 365 viles que hi havia van desaparèixer. Fiscardo, el port, va escapar quasi intacte. El desastre, a més de material i econòmic, provocà l'emigració aproximadament de la major part de la població en tant que 100.000 persones de les 125.000 que hi habitaven abans del terratrèmol deixaren el territori. Altres moviments sísmics afectaran l'illa anys després tot i que en menor escala: a mitjan novembre del 2003 i finalment el setembre del 2005.
== Llista de comtes de Cefalònia ==
* [[Margaritone de Brindisi]] 1185-1194 (feu de Sicília)
* Ricard Orsini, regent 1194-vers 1203 (feu Bizantí)
Linha 69 ⟶ 62:
== Governadors venecians ==
* 1700 - 1702 Marcantonio Contarini
* 1702 - 1704 Angelo Falier
Linha 119 ⟶ 111:
== Governadors britànics (1809-1815) ==
* Octubre 1809 - 1810 Lord Hudson Lowe
* 1810 - 1814 Charles Philippe de Bosset
|