Revisió del 10:46, 25 març 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.950 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 03:07, 4 set 2020 modifica desfés Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.950 edits m neteja i estandardització de codi Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:DSC00240 - Urna di L. Cornelio Leto - da Roma - sec. I d.C. - Foto di G. Dall'Orto.jpg\|miniatura\|Urna funerària romana. Segle I, Museu arqueològic regional de [[Palerm]]]] Una '''urna funerària''' o '''cinerària''' (del [[llatí]] ''cinis, -eris'', cendra) és un [[bol\|vas]] tancat de [[pedra]], [[bronze]], [[marbre]], [[alabastre (mineral)\|alabastre]], [[ceràmica]] o [[vidre]], en el qual els parents d'un [[mort\|difunt]] recullen les seves cendres després de la [[incineració]]. Està destinada a rebre les cendres resultants d'una incineració, a diferència d'un [[reliquiari]], que només en conté una part. [[Fitxer:DSC00427 - Urna cineraria etrusca in alabastro sec. II-I a.C. - Foto G. Dall'Orto.jpg\|miniatura\|esquerra\|Urna funerària [[etruscs\|etrusca]] d'[[alabastre (mineral)\|alabastre]]. Segle II -I aC, [[Palerm]]]] == Història == Aquestes [[urna\|urnes]] s'han emprat en moltes civilitzacions que han practicat el [[ritu funerari]] de la incineració, com els [[Pithos]] a la [[Civilització minoica]], a [[Etrúria]] i a la [[Antiga Roma\|Roma]]. A Grècia rebien el nom de σορός -οῦ, ἡ.<ref>Amb aquest terme, juntament amb el mot θάπτειν "enterrar", Joan Coromines va encunyar el mot '''sorotapte''' per a designar el membre d'un poble del substrat preromà que s'hauria caracteritzat per incinerar els seus morts i enterrar-ne les cendres, després de dipositar-les en urnes cineràries, en camps d'urnes. Coromines va encunyar aquest terme com a equivalent català del terme alemany '''Urnenfelderkultur''' (‘cultura sorotàptica’).</ref> Els romans col·locaven les esmentades urnes (''olla'') en una [[fornícula]] familiar anomenada ''[[columbarium]]'' (literalment «[[colomar]]») o en un altar funerari. Algunes eren decorades i ornamentades amb cura. Les il·lustracions concerneixen principalment a la mitologia d'aquests pobles sobre el més enllà. El descobriment d'urnes enterrades a l'Edat del Bronze en un camp [[Norfolk]], el 1658, va portar l'anglès [[Thomas Browne]] a publicar una descripció, i a establir un paral·lelisme amb els ritus funeraris practicats a la seva època, en una obra titulada ''Hydriotaphia or Urn Burial'' (1658). El Museu Etrusc Guarnacci de [[Volterra]], a la [[Toscana]], conté més de 600 urnes cineràries etrusques esculpides en [[tosca]], alabastre i [[terracota]]. Línia 13: == Vegeu també == * [[Pithos]] * [[Funeral]] * [[Sepulcre]]

Urna funerària: diferència entre les revisions