Utilitarisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 20:
== Utilitarisme de l'acte envers utilitarisme de les normes ==
S'han proposat altres formes d'utilitarisme. La tradicional és la de l'utilitarisme de l'acte, que afirma que el millor acte és aquell que aporta la màxima utilitat. Una altra forma de veure-ho és la de l'utilitarisme de les normes, que considera millor l'acte que segueix una norma que aporta la màxima utilitat.
Linha 30 ⟶ 29:
== Utilitarisme preferencial, utilitarisme paretià ==
Un tipus especial d'utilitarisme, [[gràfica Edgeworth-Pareto|vinculat]] amb el món econòmic, defineix l'utilitarisme en termes de satisfacció de les preferències. Els utilitaristes de la preferència afirmen que el correcte és fer allò que produeixi les millors conseqüències, però definint les millors conseqüències en termes de satisfacció de les preferències, que podrien incloure, per al cas del cirurgià, conceptes tals com la reputació davant del pur hedonisme.
Linha 36 ⟶ 34:
== Crítics de l'utilitarisme ==
Els crítics de l'utilitarisme sovint argumenten que aquesta visió s'enfronta a molts de problemes, un dels quals és comparar la utilitat entre diferents persones. Molts dels primers utilitaristes pensaven que la felicitat es podia mesurar quantitativament, i ser comparada a través de càlculs, encara que ningú ho hagi arribat a aconseguir.
S'ha argumentat que la felicitat de les persones no es pot mesurar, i que per tant aquest càlcul és impossible, no tan sols a la pràctica, sinó també en principi. Tot i així, els que sostenen aquesta crítica normalment acaben acceptant la concepció paretiana.
* A aquesta crítica els utilitaristes responen apel·lant a l'empatia i a alguns principis biològics, així com a exemples extrems: segons aquestes teories, la mort de milers de persones no seria pitjor que la d'una d'única.
L'utilitarisme també ha estat criticat per arribar a unes conclusions contràries "a la moral" i al "sentit comú". Per exemple, si estiguéssim forçats a escollir entre salvar al nostre propi fill, o a dos que no en coneixem, la majoria de la gent escolliria salvar al seu propi fill. En canvi, un utilitarisme no-paretià defensaria haver de salvar als altres dos, ja que tenen major potencial de felicitat que un d'únic (argument similar al [[dilema de la vagoneta]]).
* Els utilitaristes responen que l'argument del "sentit comú" ha estat utilitzat per a justificar moltes posicions en temes controvertits, i que la noció de "sentit comú" varia entre cada individu, fent que no pugui ser utilitzat com a base d'una moral col·lectiva. Tanmateix, cal destacar que l'utilitarisme normatiu respon perfectament a l'exemple esmentat.
[[John Rawls]] refusa l'utilitarisme, tant el normatiu com el dels actes, ja que aquest fa que els drets depenguin de les bones conseqüències del seu reconeixement, i "això és incompatible amb el [[liberalisme]]". Es tracta d'una postura essencialment [[iusnaturalisme|iusnaturalista]], que considera que els drets tenen origen natural. A la crítica iusnaturalista s'argumenta que, per exemple, si l'[[esclavisme|esclavitut]] o la [[tortura]] fossin beneficioses per tota la població, podrien ser justificades teòricament per l'utilitarisme. Rawls defensa que l'ètica política ha de partir de la posició original.
* La resposta utilitarista, a part de la concepció paretiana, sosté que Rawls no té en compte els efectes indirectes de l'acceptació de polítiques inhumanes, com podrien ser un sentiment d'inseguretat, i que per tant resulta impossible que aquestes polítiques resultin beneficioses per a la col·lectivitat. També critiquen fortament la concepció iusnaturalista, la qual consideren un [[mite]] i una mena de [[religió]] moderna.
| |||