Valentinià II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 18:
==Ascens al tron==
El pare havia nomenat coemperador al seu primogènit l'any 375 i el va designar successor.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 27.6.1-10</ref> Un any després va anar, acompanyat de la seva esposa i el seu fill menor, a dirigir una campanya militar a la part nord de l'imperi. El 17 de novembre, mentre estava a Breguetio, l'emperador va morir i llavors l'exèrcit va proclamar [[august (títol)|august]] ([[23 de novembre]] del [[375]]) al fill, de només quatre anys.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 30.10.4</ref><ref>[[Zòsim]] ''Historia Nova'' 4.19.1</ref> El motiu d'aquesta reacció era, en part, que el seu germà [[Flavi Gracià]] no era un líder carismàtic entre els soldats i, {{efn|El general Merobaudes va creure que si accedia al poder l'impopular Gracià, estant encara en lluita contra els sàrmates, els soldats abandonarien i es trobaria amb una derrota segura. La proclamació de Valentinià, que estava a 100 milles del camp de batalla, va calmar els ànims.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 30.10.5</ref>}} per altra banda, el nen seria fàcilment manipulable.{{sfn| O'Flynn|1983|p=1}} La mare de Valentinià II, [[Justina]], va exercir la regència. A Gracià, de 17 anys se li va dir que no perdia l'estatus, ja que seria coemperador amb el seu germà; va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'[[Hispània]], [[Britània]] i les Gàl·lies. Les províncies de les diòcesis d'[[Itàlia romana|Itàlia]], [[Il·líria]] (o les Pannònies) i Àfrica, van quedar sota el govern de Valentinià II, acompanyat de la seva mare. Va fixar la seva residència a [[Milà]], on Gracià de fet va exercir bona part del poder a causa del fet que Justina era [[Arri|arriana]] i s'oposava al bisbe [[Ambròs de Milà]], que era qui més poder de fet tenia.
==Mort del seu germà==
El 379, va morir el seu oncle [[Valent]], al qual el seu pare havia atorgat el govern de les províncies d'orient.<ref>T. Mommsen, ''Consularia Constantinopolitana'', Berlín, 1892, p.376; 378</ref> Gracià va cedir part de l{{'}}''Illyricum'' a l'orient on va nomenar emperador a [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], un militar. Poc després, Gracià fou assassinat en una rebel·lió el [[383]], i els seus territoris en lloc de recuperar-los Valentinià, van passar a Arcadi, el fill gran de Teodosi.{{sfn|Croke|1976|p=233-4}}
Revoltat [[Magne Màxim]] a [[Britània]], havia derrotat a Gracià a [[Lutècia]] (Gracià va morir a [[Lugdunum]] el [[383]]) i es va apoderar de la seva part de l'Imperi Romà. Valentinià II i [[Teodosi el Gran]] el van reconèixer com august, però li van exigir a canvi que respectés els dominis del primer. Valentinià va nomenar Simmac com a prefecte de Roma (probablement al final del 383).{{sfn|Roberts|1997|p=63-69}} Romania a Milà a la primera meitat del [[386]] i després va anar a residir a [[Aquileia]].
Línia 33:
L'Emperador d'Orient va envair els dominis de Màxim l'estiu del [[388]], i el va derrotar a la [[batalla del Sava]], prop d'Emona. Màxim es va retirar a [[Aquileia]] on va rendir-se i va demanar el perdó però fou executat per ordre de Teodosi el [[28 d'agost]] del [[388]]. Tot seguit va restaurar formalment a Valentinià i el va deixar sota la custòdia del franc [[Arbogast]], en substitució de l'acció com a regent de la seva mare, [[Justina]]). Arbogast va portar el títol de ''[[magister militum]]'' i va ser el ministre principal de Valentinià II. Aquest atorgava els càrrecs als magnats romans mentre Arbogast, que tenia el suport de l'exèrcit, afavoria els bàrbars sovint pagans com ell.{{sfn|Croke|1976|p=235-6}}
Després va anar a la frontera del [[Rin]] per fer una campanya contra els francs; en aquest temps Arbogast fou nomenat comandant de les forces romanes a la Gàl·lia succeint a Bauton. Valentinià va tenir una entrevista amb els caps francs Marcomir i Sunnon, els quals van lliurar ostatges.
L'hivern del [[388]] al [[389]] el va passar a [[Trèveris]] on va datar una llei el [[8 de novembre]].
Línia 47:
{{notes}}
== Referències ==
{{
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Bagnall|nom=Roger S.|cognom2=Cameron|nom2=Alan|cognom3=Schwartz|nom3=Seth R.|cognom4= Worp|nom4=Klaas A.|títol="Consuls of the Later Roman Empire"|lloc=Atlanta|any=1987}}
* {{ref-llibre|cognom= O'Flynn|nom=John M.|títol="Generalissimos of the western Roman empire"|editorial=University of Alberta Press|any=1983|isbn=ISBN 0-88864-031-5}}
* {{ref-publicació|cognom=Croke|nom=Brian|títol="Arbogast and the Death of Valentinian II"|publicació=Historia|data=1976|exemplar=nº 25}}
* {{ref-llibre|cognom=Roberts|nom=Walter E.|títol="Magnus Maximus: Portrait of A Usurper"|editorial=Tesi doctoral, University of South Carolina|any=1997}}
{{Projectes germans|commons=Valentinian II}}
| |||