Moviment estudiantil mexicà de 1968: diferència entre les revisions

La [[Unitat habitacional Nonoalco-Tlatelolco]] fou l'emblema urbanístic del govern mexicà en els anys seixanta, els de l'apogeu econòmic. Construïda sobre una superfície de gairebé 200 hectàrees, sobre el que eren els antics barris pobres del nord de la Ciutat de Mèxic, constaba de 130 grans edificis de pisos, d'entre 6 i 22 plantes, destinats a la classe mitjana-pobre, envoltats de jardins magnífics i amples zones de serveis. La travessen tres gran avingudes i centenars de vies, tan vehiculars com pietonals. L'obra fou dirigida pel célebre arquitecte [[Mario Pani]]. Era la [[Brasília]] mexicana, tant per la magnitud, com per la concepció arquitectònica funcional, agosarada i vanguardista. Aquest cop, però, al bell mig de l'antiga megalòpolis.

 

 

Amb motiu de les excavacions realitzades el 1960 en la construcció de la unitat habitacional, aparagueren una munió de restes de l'antiga ciutat. Es decidí respectar i restaurar les més importants, i es creà l'avui anomenada Plaça de les tres cultures, nom que fa referència a les runes índies, a l'església colonial de Santiago Tlatelolco, que es manté dempeus en bon estat, i als edificis moderns. Sobretot a la seu del Ministeri d'afers exteriors, construcció magnífica que domina tot el panorama. Malgrat que es troba al límit sud del conjunt, constitueix avui el melic, l'espai central de tot el complex.