Usura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 6:
L'[[església catòlica]] va condemnar repetidament la usura en diversos concilis i encícliques papals (el tema ja va sorgir al [[Concili de Nicea I]] l'any 325). [[Carlemany]] va recollir part de les fonamentacions religioses adduïdes en aquests documents per fixar l'interès màxim als seus dominis,<ref>Economie politique, Bertrand Nézays, édition 1998, p73-75</ref> tretes de passatges tant de l'Antic Testament () com del Nou Testament.
Aquesta concepció pejorativa de la usura va fer que molts cristians es neguessin a prestar diners, per la qual cosa la banca va ser assumida en gran part pels jueus. L'[[antisemitisme]] va associar aleshores la usura com un tret característic d'aquesta comunitat i va causar nombrosos aldarulls.<ref>Walter Laqueur (2006): The Changing Face of Antisemitism: From Ancient Times to the Present Day, Oxford University Press, {{ISBN|0-19-530429-2}}. p. 154.</ref> A la península Ibèrica les primeres lleis similars daten del {{segle
Al món islàmic la usura, coneguda com a riba, està expressament prohibida per l'Alcorà i va propiciar la creació de la banca islàmica, així com la consideració de la [[caritat]] com un pilar d'aquesta religió. De fet la majoria de preceptes de les grans religions contra la usura sorgeixen justament per veure-la com una manca de caritat (fins a [[Tomàs d'Aquino]], qui va afirmar que a banda de consideracions ètiques, la injustícia de la usura sorgeix perquè grava doblement els diners, en ells mateixos i l'ús que se'n fa). Es troben crítiques a la usura tant en les religions abrahàmiques com en les orientals.
| |||