Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions

El '''vescomtat de Châtellerault''' fou una jurisdicció feudal de [[França]]. El feu era dependent del [[comtat de Poitou]] i el formava la regió dels Ingrandes entre la moderna [[Châtellerault]] i [[Turena]]. El patrimoni alodial dels vescomtes estava a l'entorn de [[Poitiers]] i tenien també béns a l'[[Aunis]] i [[Santonya]], i tenien feus del comte de Poitou a Vivonne, Chatelaillon, Couture d'Argenson i entorn de Châtellerault. Tenien en feu de l'abadia de Saint Maixent un domini a Sainte Soline i altres dominis en feu del bisbe de Poitiers; el vescomte controlava els castells de Châtellerault i Montoiron (el castellà era un dels vassalls principals); uns quinze senyors eren vassalls del vescomte destacant els senyors de Montoiron, Curçay, Furniols, Clairvaux, Baudiment i Chitré.

 

 

En aquest moment es produeix certa confusió. Sembla que Acfred III no estava casat i el va succeir el seu germà Hug I (+1070 o després) esmentat com a germà del vescomte Acfred el [[1055]] i com a vescomte el [[1055]] i [[1060]]. No obstant algunes genealogies el presenten no com a germà d'Acfred sinó com un nebot, fill de la germana Garsenda casada amb [[Rochefoucald|Fucald de la Roche]]. Hug es va casar amb Gerberga (probablement d'Angulema, filla del comte Anduí II d'Angulema que al seu torn era fill de Guillem IV d'Angulema) i va tenir almenys dos fills, dels quals el successor fou el gran, Bosó II (+ [[1095]] o després).

 

Clemència era l'hereva del vescomtat i abans del [[1224]] es va casar amb Jofré II de Lusignan, senyor de Vouvent, de Mervent i de Saint-Hermine, germà de Raül de Lusignan, dit d'Exoudun o Issoudun. Jofré en nom propi i de la seva dona va fer homenatge del vescomtat al rei[[Lluís VIII de França]] en carta del maig del [[1224]] confirmant així una situació que ja existia de fet: el vescomtat esdevenia formalment feu de França. Sembla però que el domini útil el tenia Aimery, ja que feia donacions. Morta Clemència el [[1239]] Jofré I es va casar amb Auda vers 1240/1245, i va morir vers el començament del [[1248]]. Aimery havia estat succeït per Joan, que va viure fins vers el [[1190]]. Els Lusignan van intentar fer valdre els seus drets pel matrimoni de l'hereva Joana ([[1259]]) amb Jofré de Lusignan senyor de Jarnac, de Chateneuf i de Château-Larcher (que per fer-ho més complicat era també fill d'un Hug l'Ós, en aquest cas Hug X, [[comtat de La Marca|comte de la Marca]] o La Marche) vidu d'un primer matrimoni amb Aumoda (Almodis) de Sainte Hermine. Jofré va morir el [[4 de març]] del [[1275]], i l'únic fill que va tenir amb Joana, Jofre, va morir jove; llavors Joana es va casar ([[1275]]) amb Joan II el Valerós senyor d'[[Harcourt]], fill de Joan I d'Harcourt [[vescomtat de Saint Sauveur|vescomte de Saint Sauveur]], que finalment el [[1290]] va ser reconegut com a vescomte a la mort del seu sogre. Fou també mariscal i almirall de França. Joana va morir el [[1315]]; el seu marit havia mort el [[21 de desembre]] de [[1302]].

Joan III el Tort el fill del matrimoni va començar a governar després del [[1302]] (quen va rebre els dominis dels Harcouurt: vescomtat de Saint Sauveur, Elbeuf, La Saussaye, l'Islebonne, Chauvigny, Harcourt, etc.) i va heretar el vescomtat el [[1315]]. Es va casar amb Alix de Brabant filla de Jofré de Brabant-Aerschot, que li va aportar les senyories de Vierzon i Mézières al Berry que havia heretat de la mare. Joan va morir amb menys de 50 anys el [[9 de novembre]] de [[1326]] deixant set fills dels quals el successor fou Joan IV, mort el [[26 d'agost]] de [[1346]] a la [[batalla de Crécy]], casat amb Isabel de Parthenay, senyora de Semblancay, de Vibraye, de Montfort le Rotrou, Nogent le Rotrou, Aspremont i Bonnetable, filla de Guillem VI l'Arquebisbe, senyor de Parthenay i van tenir tres fills dels quals el primer successor fou Joan V executat el [[5 d'abril]] del [[1356]] a [[Rouen]] acusat de participar en un complot pel rei [[Joan II el Bo]] (el llavors hereu i després rei [[Carles V de França]] va restablir l'honor de la família per una carta de reparació a la vídua). Es va casar amb Blanca de Ponthieu [[comtat d'Aumâle|comtessa d'Aumâle]] i senyora de Montgomery morta el [[1389]]. Va tenir sis fills dels quals tres mascles que van rebre la major part de l'herència:

 

Però el vescomtat de Châtellerault Joan V el va deixar al seu germà Lluís obrint una branca jove de la casa d'Harcourt. Lluís I estava casar amb Maria de la Tournelle; el [[1370]] va prendre partit per [[Anglaterra]] contra el rei de França i l'exèrcit reial, dirigit per Carlouet, lloctinent de [[Du Guesclin]] va ocupar la ciutat de Châtellerault. Lluís va fugir per poc i fou després governador de [[Guyena]], nomenat pel duc de Lancaster, conjuntament amb Guillem VII de Parthenay. Lluís va morir el [[1388]]. De matrimoni amb Maria de la Tournelle va tenir dos fills, Joan i LLuís i un bastard anomenat Joan el bastard de Chatellerault, que fou senyor de La Peyrate i de la Plante; el primer dels dos fills legítims va recuperar el vescomtat que li fou reconegut com a Joan VI el [[1394]]; va morir sense fills el [[1406]] i el va succeir el seu germà Lluis II. El [[18 de març]] de [[1407]] va esdevenir [[Arquebisbat de Rouen|arquebisbe de Rouen]]. Va morir el [[1422]] i amb ell es va extingir la nissaga d'Harcourt a Châtellerault.

 

 

==Llista de vescomtes==

*Airald vers 930-?

*Acfred I vers ?-960

 

== Referències ==

 

{{ORDENA:Vescomtat De Chatellerault}} <!--ORDENA generat per bot-->