Diferència entre revisions de la pàgina «Vestal»

3 bytes afegits ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:Vestal Palatino Inv12491.jpg|miniatura|Baix-relleu d'una vestal]]
A l'[[antiga Roma]], una sacerdotessa consagrada a la [[deessa]] [[Vesta (mitologia)|Vesta]], rebia el nom de '''Verge Vestal''' o simplement '''Vestal'''. Al començament eren elegides pel [[rei de Roma]] i després, en proclamar-se la [[república romana]], pel ''[[Pontífex Màxim]]''.
 
==Requisits==
Les vestals havien de ser [[virginitat|verge]]s, de pare i mare reconeguts i lliures que mai haguessin estat [[esclau]]s i que tinguessin una ocupació honorable, amb residència a Itàlia, i de gran bellesa. L'escollida no podia tenir menys de 6 anys ni més de 10, i havia de gaudir de tots els sentits.
 
Havien d'anar vestides de blanc, amb un vel cobrint el cap i portant una làmpada encesa, perquè la seva major responsabilitat era mantenir encès el foc sagrat dels seus temples.
 
La [[llei Papia]] ordenava que quan es produïa una vacant el [[Pontífex Màxim]] havia de seleccionar vint donzelles i d'aquestes una era elegida per sorteig, amb preferència la que ja tenia una germana vestal i les filles de sacerdots d'alt rang. Aquesta llei sembla que es va establir pel refús dels pares a donar les seves filles,<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Suetoni]]|títol=Augustus|pàgines=31}}</ref> i l'oposició no va parar de créixer fins que en temps d'[[August]] les llibertes van ser declarades elegibles. De fet l'elecció per sorteig mai es va produir si hi havia candidates voluntàries que reunien les condicions. Una vegada escollida, es feia la cerimònia de la ''captio'' ("captura"): El Pontífex Màxim agafava a la vestal per la mà, li deia: ''sacerdotem vestalem quae sacra, faciat quae ious siet sacerdotem vestalem facere propopulo romano quiritium utei quae optima lege fovit ita te amata capio''<ref>La traducció podria ser: «Jo et prenc, estimada, per a ser sacerdotessa de Vesta, i t'encarregaràs dels ritus sagrats doncs és el que diu la llei en benefici del poble romà, amb les millors condicions» {{ref-llibre|cognom=[[Aule Gel·li]]|títol=Noctes Aticae|pàgines=1, 12}}</ref> i se l'enduia. Una vegada la candidata a vestal era seleccionada, era separada de la seva família, conduïda al temple (''Atrium de Vesta'') on li eren tallats els cabells, i on era suspesa d'un arbre, a fi de deixar clar que ja no depenia de la seva [[família]]. Viuria en endavant al recinte sagrat sota vigilància i control del col·legi pontifical.
 
==Obligacions==
El servei com a vestal durava trenta anys. Els primers deu aprenia els misteris annexos als seus deures i era anomenada ''discipula''; els següents deu feia les cerimònies, i als darrers deu donava instrucció a les novícies. Durant tot aquest temps havia de mantenir el vot de castedat, però una vegada passats els 30 anys era lliure de fer el que volgués <ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides Paral·leles. Vida de Numa.IX|pàgines= 5-10}}</ref> i fins i tot es podia casar encara que molt poques feien ús d'aquest privilegi i en general les vestals morien com havien viscut: al servei d'una deïtat com a celibatàries al temple. La decana de les vestals era anomenada ''Vestalis Maxima'' o ''Virgo Maxima''.
Dionís d'Halicarnàs narra la història de la vestal Orbilia que l'any 472 aC, quan a Roma es buscaven els motius pels quals els déus havien portat una epidèmia de pesta a la ciutat, se la va trobar culpable d'haver trencat el vot de castedat i, per aquest motiu, va ser condemnada a morir. En conèixer-se la condemna, un dels homes acusats de ser el seu amant es va suïcidar i un altre va ser ajusticiat al fòrum.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol=Rhōmaikē archaiologia, IX|pàgines= 40}}</ref>
Titus Livi narra<ref>{{ref-llibre|cognom=Titus Livi|títol=Ab urbe condita, llibre VIII|pàgines=15}}</ref> una altra història, el d'una vestal anomenada Minucia, que va ser condemnada a ser sepultada viva per portar una vestimenta no gaire adient per una sacerdotessa (337 aC), i també explica el cas d'una vestal anomenada [[Túccia]], qui va ser exonerada miraculosament, per intervenció de la deessa Vesta, el 230 aC, després d'haver estat acusada de faltar al vot de virginitat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Eric M. Moormann|títol=Miti e personaggi del mondo classico|pàgines=736|lloc=Milà|editorial=ed. Bruno|any=1997}}</ref>
 
==La llegenda dels orígens==
[[Fitxer:Leighton, Frederic - Invocation.jpg|miniatura|''Vestal'', pintura de [[Frederic Leighton]] (1830-1896)]]
La seva existència a [[Alba Longa]] connecta amb la tradició romana. La mare de [[Ròmul i Rem|Ròmul]], [[Rea Sílvia]] era membre de la germandat.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Luci Anneu Flor]]|títol=Epitome de Gestis Romanorum|pàgines=DCC, I, 1.2.}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol=Rhōmaikē archaiologia|pàgines=I, 76.3}}</ref> El seu establiment a Roma és atribuït a [[Numa Pompili]]<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Titus Livi]]|títol=Ab Urbe condita libri, I|pàgines=20}}</ref> que en va seleccionar quatre, dos de la tribu dels ''titienses'' o títies i dos del ''[[tribus romanes|ramnes]]'', i més tard se'n van afegir dues més de la tribu dels ''[[tribus romanes|luceres]]'' per decisió de [[Tarquini Prisc]] o de [[Servi Tul·li]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides Paral·leles. Vida de Numa|pàgines=9, 5-10}}</ref> segons les fonts. Sembla que aquest nombre va restar sense canvis encara que algunes fonts parlen d'una setena verge afegida molt posteriorment.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Ambròs de Milà]]|títol=Carta a Valentinià, carta 18|url=http://www.newadvent.org/fathers/340918.htm}}</ref>
Segons [[Marc Terenci Varró|Varró]], les quatre primeres vestals es deien Gegania, Veneneia, Canuleia i Tarpeia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides Paral·leles. Vida de Numa|pàgines=X, 7}}</ref>
 
==La darrera vestal==
La implantació del cristianisme en l'imperi no va portar, si més no durant els primers segles, la desaparició del col·legi de les vestals. Ans al contrari, les Vestals, eren les sacerdotesses d'un culte mil·lenari i van continuar sent un cos molt respectat fins al {{segle|IV}}. L'última gran sacerdotessa fou Cèlia Concòrdia ([[Coelia Concordia]]) (384).
 
En haver-se imposat el [[Primer Concili de Nicea|credo nicè]] com a religió de l'estat l'any 380, amb l'[[edicte de Tessalònica]], l'emperador [[Teodosi I el Gran|Teodosi I]] va ordenar una sèrie de decrets que, a partir del 391, van prohibir el manteniment de qualsevol culte pagà, amb la consegüent extinció del foc que les vestals mantenien encès des de generacions. L'historiador [[Zòsim]] narra com Serena, neboda de l'emperador Teodosi, va profanar el temple de Vesta entrant en ell i agafant una cinta que tenia al coll l'estàtua de la deessa. Llavors a la sacerdotessa Cèlia li van saltar les llàgrimes i la va maleir.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Zòsim]]|títol=La nova història, V|pàgines=38}}</ref>
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
2.187.292

modificacions