Via de 4 carbonis: diferència entre les revisions

La '''via de 4 carbonis''', o també denominada '''Via de Hatch-Slack''' en honor dels seus descobridors, és una sèrie de reaccions bioquímiques de fixació del carboni provinent del CO₂ atmosfèric. El procés consisteix en la captació del Diòxid de carboni en les cèl·lules del [[mesofil·le]]<nowiki/> de la planta, però en comptes de dur-lo immediatament al [[cicle de Calvin]], les molècules reaccionen amb el PEP( Fosfoenolpiruvat ), sent estimulats per un enzim homònim (PEP Carboxilasa). El producte final entre el PEP i el CO₂ és l'àcid oxalacètic, el qual posteriorment és convertit en [[àcid màlic]], o també anomenat ''malat''. El malat és dut a les cèl·lules de la beina, on és descarboxilat, produint el CO₂ necessari per al cicle de Calvin, a més d'àcid pirúvic. Aquest últim és enviat novament al mesòfil on és transformat per mitjà de ATP en fosfoenolpiruvat (PEP), per a quedar novament disponible per al cicle.

L'avantatge d'aquest procés radica en el fet que al tenir a la [[RuBisCO]] tancada en les cèl·lules de la beina se li impedeix la possibilitat que reaccioni amb oxigen en situacions en les quals la concentració de CO₂ sigui molt baixa, per la qual cosa el CO₂ perdut a través de la [[fotorespiració]] es redueix considerablement. Fins i tot les molècules de diòxid de carboni expulsades per la fotorespiració són novament reutilitzades a través del PEP, el qual les captura en el mesòfil per a ser ingressades al cicle de Calvin.