Vibo Valentia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''Vibo Valentia''' és una ciutat d'[[Itàlia]] a la regió de [[Calàbria]], capital de la [[província de Vibo Valentia]]. Té una 35.000 habitants (760 habitants per km²). La festa patronal (San Leoluca) és el primer de març. Les fraccions de la ciutat són: Vibo Marina, Bivona, Porto Salvo, Longobardi, San Pietro, Piscopio, Vene, Triparni.
Els límits són les comunes de Briatico, Cessaniti, Filandari, Francica, Jonadi, Pizzo, San Gregorio d'Ippona, Sant'Onofrio i Stefanaconi.
A la ciutat hi ha un museu arqueològic estatal (anomenat "Vito Capialbi") i un d'art sacre; també hi ha un jardí botanic.
Fou una important ciutat a la costa oest del [[Bruttium]], a la vora d'una badia anomenada ''Sinus Hipponiates'' (avui Golf de Santa Euxemia).
== Història ==
Fou una ciutat d'origen brúcia i es va dir '''''Veip''''', després es van istal·lar els grecs de la colonia de Locri Epizefiri. Amb els grecs es va dir '''''Hipponion''''' (llatí '''''Hipponium''''') o simplement '''''Hippo''''' que en llengua osca o brúcia es va transformar en '''''Vibo'''''. Una colònia romana es va istal·lar al costat de la població grega amb el nom '''''Valentia'''''; En etat imperial, quan les dues comunitats ja són unides, es va dir '''''Vibo Valentia''''' ([[Estrabó]] diu ''Vibona Valentia'' però probablement és un error).
Estrabó diu que fou colònia de [[Locris]], ciutat de la [[Magna Grècia]], a l'altre costat de la península del Bruttium/Calàbria. El [[389 aC]] fou ocupada per [[Dionís el Jove|Dionís de Siracusa]], que va destruir la ciutat i va traslladar als habitants a [[Siracusa]] i va donar el territoris a la ciutat de Locris, però al cap de deu anys ([[379 aC]]) els cartaginesos van restaurar la seva independència i van permetre el retorn dels habitants des l'exili. No va gaudir molt de temps de la seva retrobada llibertat, i va caure en mans dels brucis poc després del [[356 aC]]. El [[294 aC]] la va conquerir [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]] que la va considerar una base important i hi va construir un port com estació naval (''epineion''); però quan Agàtocles va sortir de la ciutat la guarnició fou atacada i destruïda pels brucis que van recuperar Vibo, i la van conservar fins que tot el Bruttium va passar a Roma. El [[218 aC]] el seu territori (''Vibonensis ager'') fou assolat per la flota cartaginesa; no s'esmenta la ciutat durant les operacions d'[[Anníbal]] al Bruttium.
Línia 15:
El [[192 aC]] s'hi va instal·lar una colònia romana de 4000 persones incloent 300 cavallers i des de llavors fou coneguda com a ''Valentia'', si bé el seu nom grec curt (Hippo) fou retingut pel poble sovint utilitzant la froma brúcia Vibo, fins que finalment fou coneguda com a Vibo Valentia.
Fou una de les principals ciutats del sud d'Itàlia i el seu port es va fer servir per a l'exportació de fusta; s'hi van construir unes drassanes. [[Ciceró]] l'esmenta com "noble i il·lustre ciutat municipal". Els triumvirs van prometre la ciutat als seus soldats; fou estació naval de [[Juli Cèsar]] en la seva guerra contra [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] i fou atacada per Cassius; Octavi ([[August]]) la va tenir també com a base en la seva lluita contra [[Sext Pompeu]], i després va deixar el seu territori exempt de distribució entre els soldats per assegurar la seva lleialtat, però més tard va rebre una petita colònia, ja que s'esmenta al ''Liber Coloniarum''.
Durant tot l'imperi fou un municipi romà, esmentat per tots els autors; apareix als Itineraris al {{segle|IV}}. A la inscripció de la [[via Popília]] apareix només com ''Valentia''.
A la seva rodalia creixien gran varietat de boniques flors; la deessa [[Proserpina]] hi tenia un temple dedicat, les ruïnes del qual encara s'esmenten al segle XI quan Roger de Sicília va agafar les columnes per adornar la catedral de [[Mileto]] de Sicília. Un historiador, [[Duris de Samos]], diu que prop de la ciutat hi havia una cova i unes fonts on hi havia el corn d'Amaltea que havia estar adornat i col·locat per Geló de Siracusa.
| |||