Vicariat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10:
Cadascun dels ''districtes'' que divideixen la diòcesi inclou un nombre de [[Parròquia eclesiàstica|parròquies]] i en general es sotmet a la pastoral d'un sacerdot [[vicari]] del bisbe, que, depenent de les circumstàncies i responsabilitats, és un ''vicari forà'', ''vicari urbà'', ''degà'' o ''[[vicari episcopal]]''.
En les diòcesis individuals en lloc de l'expressió ''vicariat'' o ''vicariat forà'' s'usen termes diferents, com ara vicaria, forana , diaconia, deganat, decania i prefectura , que són substancialment equivalents, llevat peculiaritats establertes pel dret diocesà codificat per les disposicions dels [[sínode diocesà|sínodes diocesans]].
=== Funcions ===
A nivell de tota l'Església llatina, les funcions de vicari forà van ser especificats al [[Codi de Dret Canònic]] de 1917. Es va donar al vicari forà, com a vicari del bisbe a la perifèria, les tasques de promoció de la vida litúrgica i pastoral i perfecte administració en la seva àrea de competència (CIC 1917, can. 445-450).<ref name=":0">{{ref-web |url=http://www.lombardiabeniculturali.it/istituzioni/schede/200005/|títol= vicariato foraneo sec. XVI - sec. XX|editor= Cfr. Saverio Almini|obra=Lombardia Beni Culturali|data=6 gener 2006}}{{it}}</ref>
Després del [[Concili Vaticà II]] (1962-1965) amb els canvis produïts per la pastoral moderna, el vicariat forà és sempre rellevant "''perquè la cura d'ànimes tenen l'empenta necessària i fer més eficaç''".<ref>Decret 28 d'octubre de 1965, § 30</ref> Així que el ''motu proprio'' del 6 d'agost de 1966 i, § 19, i el nou Codi de dret canònic de 1983<ref>Can. 553-555</ref> estableixen que el vicari forà, no necessàriament lligada a una seu parroquial, és nominat per a un moment determinat pel bisbe.<ref name=":0" />
Línia 31:
== Els vicariats de la diòcesi de Roma ==
Sovint hom es refereix indegudament a la [[diòcesi de Roma]] com a vicariat. Això és a causa del fet que el titular de la diòcesi, el [[Papa]] (Bisbe de Roma), per a l'administració recorre a dos [[vicari general|vicaris generals]]: un per a la part vaticana del territori (Vicariat de la Ciutat del Vaticà) i una altra per la part italiana (Vicariat de Roma), molt més extens i referit per la aclaparadora majoria de fidels diocesans. Des d'un punt de vista organitzatiu de les parròquies de la Rectoria de Roma s'agrupen en prefectures, corresponent a rectories.
== Referències ==
{{referències}}
| |||