Revisió del 19:05, 12 ago 2008 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.457 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:08, 12 ago 2008 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.457 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 50: ==Fets històrics i argument== El 21 d'agost de [[1910]], en el poble d'[[Osa de la Vega]], [[província de Conca]], desapareix el pastor José María Grimaldos, apodado «El ~~Cepo~~Cepa» qui va ser vist per última vegada en la carretera que uneix [[Osa de la Vega]] amb [[Tresjuncos]]. La família d' «El ~~Cepo~~Cepa» denuncia la desparició i en les perquisicions judicials la mare, Juana, denúncia als seus dos companys Gregorio Valero i León Sánchez de matar-lo per a robar-lo l'import de la venda d'unes ovelles. A la fi de setembre el jutge municipal d'[[Osa de la Vega]] remet les diligències al jutjat de [[Belmonte]] que obre el sumari 94/1910. Després de perquisicions i diligències aquest jutjat sobreseu la causa al setembre de 1911. En [[1913]] arriba un nou jutge a Belmonte, Emilio Isasa Echenique, qui al poc temps, influenciat pel cacic local i diputat de dretes Contreras, decideix reobrir el sumari. Per ordre del nou Jutge,els acusats són detinguts i torturats per la[[Guàrdia Civil]], declarant-se ells mateixos autors del crim, encara que mai apareix el cos de la víctima. Es perllonguen les diligències judicials durant anys i el cas és remès a l'Audiència de Conca on el fiscal demana la [[pena de mort]] per a ambdós acusats. Finalment, el 25 de maig de [[1918]] el jurat popular declara als acusats culpables de l'assassinat i la sala els condemna a 18 anys de presó. Per aplicació d'indults ambdós van sortir de la presó en llibertat condicional el 20 de febrer de 1924 havent sofert en total onze anys de presó, cinc en Belmonte i sis en penals després de la sentència judicial. A primers de [[1926]], dos anys després d'haver recobrat la llibertat els processats, el cura rector de [[Tresjuncos]] va rebre una carta del cura d'un poble proper en la qual li demanava la partida de baptisme de José María Grimaldos «El Cepo», qui vivia allí i desitjava contreure [[matrimoni]]. En aquest moment es posa en evidència la innocència dels que van ser condemnats. ==Polèmica== Sobre aquests fets autèntics, l'escriptor [[Ramón J. Sender]], escriu la novel·la ''[[El lugar de un hombre]]'' (1939) i la realitzadora [[Pilar Miró]] realitza una pel·lícula amb guió de [[Lola Salvador Maldonado\|Salvador Maldonado]] qui també narra els fets en un llibre publicat amb el mateix títol per l'editorial Argos Vergara. La pel·lícula és un fort al·legat contra la tortura i se sobreentén que el crim al que es refereix el títol, és el comès per la [[Guàrdia Civil]] al torturar als sospitosos i pel jutge Emilio Isasa Echenique. La minuciosidad amb la qual estan narrades les tortures per part de la [[Guàrdia Civil]], fa que el govern de la [[Unió de Centre Democràtic]] s'espanti, i posi la pel·lícula a disposició militar, sigui segrestada durant més d'any i mig i la seva realitzadora objecte d'un procés militar. Finalment és estrenada a mitjan agost de [[1981]], sent l'única pel·lícula espanyola prohibida durant la [[democràcia]], després de la desaparició de la [[censura]] en [[1977]]. La pel·lícula es va convertir en un èxit, malgrat ser estrenada sota el anagrama ''S''. Se situa entre les pel·lícules més efectistes de [[Pilar Miró]]. ==Vegeu també== *[[Crim de Conca]] [[Categoria:Pel·lícules d'Espanya]] [[en:El_crimen_de_Cuenca]] [[es:El crimen de Cuenca]]

El crimen de Cuenca: diferència entre les revisions