Volcà de fang: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
[[Fitxer:Volcan de lodo.jpg|miniatura|Volcà de fang de Yagrumito, estat Monagas, Veneçuela, a uns 6 km de Maturín]]
[[Fitxer:Volcán del totumo002.jpg|miniatura|esquerra|[[Volcà del Totumo]], a Colòmbia]]
En aquest tipus de volcans, l'ascens de [[gas]] és emanat de dipòsits de [[petroli]] sovint poc profunds i s'eleva una [[argila]] summament hidratada, que arriba a formar basses o llacunes on es veu l'emanació de les bombolles. Els gasos emanats en els volcans de fang estan formats principalment per hidrocarburs gasosos i d'un altre tipus com [[metà]] i [[diòxid de carboni]], així com gasos sulfurosos en menor proporció. L'argila també conté certes quantitats d'[[hidrocarbur]]s sòlids i proporcions de sal bastant importants. La diferent composició dels materials ejectats dóna origen a una àmplia gamma de tipus de volcans de fang. Per exemple, si abunden les lentes emissions d'hidrocarburs sòlids i líquids i escassa proporció d'argila es produeixen llacs d'[[asfalt]], com el de Guanoco, a la part oriental de Veneçuela, que és el més gran dipòsit d'asfalt natural del món, o el de La Brea, a [[Illa Trinitat|Trinitat]], que n'és el segon en importància a escala mundial.
 
Pot trobar-se una gran quantitat de gasos associats a les erupcions dels volcans de fang (heli, diòxid de carboni, metà, etc.). Si entre els gasos predomina els que emeten combustibles amb característiques similars al gasoil, poden produir flames per la combustió espontània del gas a pressió en contacte amb l'aire (de manera similar al fenomen produït pels [[Foc follet|focs follets]]). Aquests volcans poden presentar explosions i incendis per l'enorme pressió que poden arribar a suportar: recordem que el combustible per als motors dièsel s'inflama en una combustió espontània; quan se sotmet per combustió espontània, pot produir després la deshidratació progressiva del fang en contacte amb la superfície, amb la qual cosa es pot arribar a segellar la sortida del gas i, en augmentar progressivament la pressió, pot entrar en erupció, la qual, encara que no és tan violenta com en les erupcions volcàniques pròpiament dites, no deixa de tenir un cert perill, encara que mai s'han registrat problemes greus en aquest sentit.
 
Un cas especial de volcà de fang és el provocat per alguna explotació petroliera, com va passar a la part oriental de l'[[Java (illa)|illa de Java]] el maig de l'any 2006, quan va una injecció de gas i aigua durant una exploració va obrir una mena de vàlvula d'escapament a la sortida d'una enorme quantitat de fang empès per aquest gas, tal com apareix relatat en el número corresponent a gener del 2008 en la revista ''National Geographic'', en la seva versió original en anglès. En aquesta erupció, el fang va envair 12 llogarets i va obligar a l'evacuació d'unes 10.000 famílies.<ref>'' National Geographic ''. January, 2008, p. 58-63; article d'Andrew Marshall amb fotografies de John Stanmeyer </ref>