Castell de Puègverd: diferència entre les revisions

Els Congost, senyors del castell, eren també creients dels preceptes predicats pels [[catarisme|Bons Homes]]. La seva fe els va fer perdre les possessions de Puègverd quan la tardor del [[1210]], durant la [[croada albigesa]], a favor dels barons francesos, acabdillada per [[Simó IV de Montfort|Simó de Monfort]] els va conquerir i col·locà com a senyor feudal un home de la seva plena confiança: [[Thomas Pons de Bruyeres]]. Però, malgrat això, el catarisme seguia bategant en aquell castell. Un dels seus perfectes, [[Bernard de Congost]], va rebre l'any 1232 el ''consolamentum'' a Montsegur; la seva filla, Saissa, igualment perfecta, va cremar a les flames de Montsegur, i [[Sicard de Puiverd]], fins i tot, va participar a la massacre perpetrada pels càtars contra els esbirros del Sant Ofici a Avinyonet el 1242.<ref name=”Puigverd”>Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 70/71 (ISBN 978-84-9034-233-6)</ref>

Aquests senyors practicaven el [[catarisme]] i eren titllats d'heretges. Així, el novembre de [[1210]], el castell experimenta un setge d'alguns dies per part de l'exèrcit de [[Thomas Pons de Bruyère]], tinent de [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]]. En perdre, Puègverd es fa una possessió dels Barons del Nord. El [[1279]], un esfondrament de la presa natural que agafa les aigües del llac al peu de l'indret provoca la destrucció d'una part de la ciutat de [[Mirapeis]], situada a 30 quilòmetres al Nord, en l'[[Arieja]].