Diferència entre revisions de la pàgina «Àfrica (província romana)»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
Fou colonitzada pels fenicis que van establir Hippo Zaritus, [[Útica]], [[Tunis]], [[Hadrumetum]], [[Leptis Magna|Leptis]] i [[Cartago]]. Aquesta darrera, col·locada en lloc estratègic, es va desenvolupar com a principal colònia i després estat independent. Les zones al sud i oest estaven poblades pels [[Bagrades]]. Al sud-oest estaven les tribus líbies, alguns dels quals van servir com a mercenaris cartaginesos i que els romans els anomenaven ''Nòmades'', d'on prové el nom [[Numídia]]. Les dos tribus principals a l'oest de Cartago eren els [[Massaesilis]] (a l'oest) i els [[Massilis]] (a l'est amb seu a [[Cirta]] ([[Constantina (Algèria)|Constantina]]).
 
El primer cap Massili conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo ([[Bona]]) als cartaginesos, però era aliat a aquestos a la [[Segona Guerra Púnica]], fins que es va girar en contra el [[206 aC]]. Fou el pare de [[Masinissa I]] que fou derrotat pels cartaginesos i per [[Sifax]], rei dels Massaesilis i es va retirar al desert de Numídia al sud-est on es va mantenir fins a l'arribada d’[[Escipió l'Africà]] ([[204 aC]]) quan es va unir als romans, i aquestos li van tornar els seus dominis i hi van afegir els territoris de Massaesilis, mentre que Sifax, fet presoner el [[203 aC]], fou portat a Roma on va morir aviat.
 
Abans de la [[tercera guerra púnica]] el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a [[Cirenaica]], deixant als cartaginesos limitats a la [[Zeugitània]] (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que després de la guerra foren els límits originals de la província romana. Masinissa va morir el [[148 aC]] i el [[146 aC]] es va constituir la província romana. El territori cartaginès fou repartit entre ''l'ager publicus'' i les ciutats aliades de Roma:, Útica (capital provincial), [[Thapsus]], Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i probablement Hadrumetum. El govern fou encarregat a un [[pretor]] i la província es va dividir en ''conventus'', dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d'Hadrumetum.
Finalment es va incorporar als dominis d'Honori que va encarregar el seu govern al seu germà Arcadi.
 
Amb [[Valentinià III]] (424-455) el governador [[Bonifaci d'Àfrica|Bonifaci]] fou desposseït del govern per instigació del general [[Aeci]], i al resistir fou enviat contra ell un exèrcit ([[427]]). Bonifaci va demanar ajut als vàndals establerts com a confederats a la [[Bètica]] i el maig del [[429]] el seu rei [[Genseric]], amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o [[Província romana de Mauritània|Mauritània]], va obtenir l'ajut dels berbers i de la secta dels [[Donatistes]] (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar a l'Àfrica. Bonifaci es va penedir i va tractar de rebutjar-los però fou derrotat a [[Hippo Regius]] i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat ([[431]]). La conquesta de l'Àfrica només fou retardada per llargues negociacions durant les quals s'anaven fent repartiments de territoris entre romans i vàndals, particions que són poc conegudes. El [[9 d'octubre]] del [[439]] els vàndals van saquejar Cartago i en els següents anys es van assegurar el domini de la província.
 
El [[468]] l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El [[476]] l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins al temps de [[Justinià I]], sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals gairebé exterminats per [[Belisari]]. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies ([[Mauritània Sitifena]], [[Mauritània Cesariense]], Numídia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitània i [[Sardenya]]). La Mauritània Cesariense va incorporar la [[Tingitana]] que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per ''praesides'', menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols.
2.136.756

modificacions