Claudi Esop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
referència
m Bibliografia
Línia 4:
Claudi Esop es va esforçar molt per perfeccionar el seu art. Estudiava amb detall l'acció de les persones en la seva vida real, i quan hi havia algun judici important, especialment els de [[Quint Hortensi Hòrtal]], hi acudia com a espectador per veure i poder representar els sentiments que s'expressaven allà. Segons [[Ciceró]] tenia una gran expressivitat i per això no li calia usar mascara, encara que s' n'havia d'usar, passava un temps mirant quina expressió mostrava per poder adaptar-ne els gestos i la veu. Ciceró, que era amic seu i l'anomenava ''noster Aesopus'', el considerava ''summus artifex'', i deia que podia interpretar el paper de protagonista no només a l'escenari sinó a la vida real. Durant el seu exili, Ciceró va rebre moltes mostres d'amistat de Claudi Esop. En una ocasió, quan Esop interpretava el paper de [[Telamó]] desterrat del seu país en una de les obres de [[Luci Acci]], a través de la seva interpretació i una hàbil substitució d'algunes paraules, sense anomenar-lo va donar a entendre a tothom el mal que s'havia fet a Ciceró. Tot el teatre va aplaudir.
 
No se sap amb seguretat la data de la seva mort, però quan es va inaugurar el [[Teatre de Pompeu]] l'any [[55 aC]] ja era considerat més aviat vell i probablement s'havia retirat a causa de la seva salut. En aquella ocasió va aparèixer de nou, però en un moment de gran intensitat de l'obra que representava li va fallar la veu i no va poder seguir. Va fer una gran fortuna i va deixar dos-cents mil [[sesterci]]s al seu fill Clodi, que s'ho va malgastar tot.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/63?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Aesopus, Claudius] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biographyBiography and mythologyMythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 48-49</ref>
 
== Referències ==