Ítaca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 7:
Té una longitud de 25 km entre els caps Hàgios Nicolaos, Exoge i Melissa (al nord-est, nord-oest i nord) i el cap Hàgios Ioannis i Hàgios Andrea (al sud-est i sud-oest) i uns 6 o 7 km d'amplada i la seva superfície és de 110 km². La població és d'un 3.200 habitants.
 
A la part oriental de l'illa té el golf de Molo o Molous que quasi la divideix en dos parts unides per un istme al qual hi ha les ruïnes d'[[Aetos]] (Aëtós en grec, que significa [[àguila]]), conegut com a Castell d'Ulisses. La muntanya principal és l'Anoge o Anoghi, a la part [[nord]], probablement el Neriton d'Homer i el Neritos de Virgili, al peu de la qual hi ha la vila d'Anoghi. La capital és [[Vathí]] (probablement l'antiga ''Crocyleia'').
 
L'antiga capital era Aetos i més tard el port de Polis, al nord-oest. A la ciutat d'Exoge hi ha unes construccions del període clàssic que els habitants anomenen l'Escola d'Homer. La font d'Arethusa, esmentada per Homer, és identificada amb una font del sud-est de l'illa anomenada Korax. El rierol de Dexia o el de Skhinos, representen probablement l'homeric port de ''Phorcys'' al sud del golf de Molo. En aquest golf la cova del puig Stephanos o Merovgli és probablement la cova de les Nimfes (''Marmarospilia'') on els [[fenicis]] van deixar [[Ulisses]], i es troba a uns 3 km al nord-oest de Vathí. No lluny d'aquesta ciutat, a Perahori (al sud), hi ha el monestir dels Arcàngels, i més al nord, a 600 metres d'altitud, el monestir de [[Kathara]] des on es veuen les muntanyes d'Acarnània. A la costa nord-occidental hi ha el llogaret de Stavros a la badia de Polis i la cova de Loizos on s'han fet troballes del tercer mil·lenni. Un quilòmetre al nord es troba Pilikata, i al nord la badia Afales, a l'est de la qual hi ha la badia de Frikes amb els llogaret de Frikes i tot seguit el de Kioni (costa nord-est).
Línia 13:
== Història ==
[[Fitxer:North ithaca.jpg|miniatura|El nord d'Ítaca des del Mont Aetos ]]
La llegenda fa derivar el seu nom de l'heroi [[epònim]] [[Ítac (mitologia)|Ítac]]. Fou habitada al quart mil·lenni aC segons uns gravats trobats a Pilikata; unes altres troballes en aquest lloc i la Cova de Loizos es poden datar entre el 3000 i el 2000 aC. Vers l'any [[1000 aC]] el regne d'Ítaca dominava les altres illes jòniques i la costa d'[[Acarnània]]. L'exhauriment del sol va provocar la seva decadència i es va despoblar sobretot el sud. El 180 aC fou inclosa a la província romana d'[[Il·líria]]
 
[[Fitxer:South ithaca.jpg|miniatura|[[Vathí]], la capital d'Ítaca.]]
Línia 19:
Sota el domini bizantí es va construir un port conegut com a Polis o Jerusalem que va quedar cobert de sorra després d'un terratrèmol el [[967]]. El [[1086]] es van presentar els primers pirates normands; els normands van conquistar l'illa el [[1185]] i va passar en feu a la família [[Orsini]] i després als [[Tocco]]. Ítaca va seguir per tant les vicissituds de la veïna [[Cefalònia]].
 
El [[1479]] fou saquejada pels otomans. Els danys foren molt importants i bona part de la població va ser capturada i se'ls van emportar com a esclaus. Dels que van quedar molts van emigrar. El [[1504]] estava pràcticament despoblada i fou necessari que els venecians concediren privilegis (exempció de taxes i concessió de terres) als que la volgueren poblar perquè el nombre d'habitants es recuperés. El [[1569]] es va construir la primera fortalesa. Els governadors venecians no foren en general uns bons governants però tot i així va prosperar lentament. El [[1648]] s'hi va sentir un fort terratrèmol que va provocar força danys. Un nou terratrèmol es va produir el [[1766]].
 
El [[1797]] l'illa fou ocupada pels francesos (els hi havien estats cedides pel tractat de Campo Formio el 17 d'octubre de 1797, i el 7 de novembre de 1797 es va crear el [[departament d'Ítaca]]. El 25 d'octubre de 1798 fou ocupada pels russos i el 2 d'abril del 1800 va quedar integrada en el protectorat rus-otomà de la [[República de les Set Illes]], fins que van retornar els francesos el [[20 de juliol]] de [[1807]] i a final d'octubre del [[1809]] Ítaca fou ocupada pels anglesos i va formar (5 de novembre de 1815) un dels estats insulars dins dels [[Estats Units de les Illes Jòniques]] sota protectorat britànic.