Diferència entre revisions de la pàgina «Óssos»

19 octets eliminats ,  fa 10 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
| categoria_subdivisio = [[Subfamílies]]
| subdivisio =
* [[Agriotheriinae]] [[extinció|†]]
* [[Ailuropodinae]]
* [[Amphicynodontinae]] †
* [[Tremarctinae]]
* [[Ursavinae]] †
* [[Ursinae]]
}}
Els '''óssos''',<ref>{{DIEC|os}}</ref><ref>{{DNV|os}}</ref> '''onsos'''<ref name="DIEC">{{DIEC|onso}}</ref><ref>{{DNV|onso}}</ref> o '''orsos'''<ref name=":0"/> (Ursidae) són [[mamífers]] de l'ordre dels [[Carnivora|carnívors]]. Són [[omnívor]]s, si bé l'[[ós polar]], a causa de la manca d'altres fonts d'aliment, té una [[dieta]] quasi exclusiva de [[carn]], i el 99% de la dieta de l'[[ós panda]] consisteix en [[bambú]]. Amb els seus pesants cossos i les seves poderoses mandíbules, els óssos són dels majors [[Carnivora|carnívors]] que viuen a la [[Terra]]. Un mascle d'ós polar pot pesar més de 600 kg i assolir una talla d'1,60 m d'alçada quan està a quatre potes. Es mouen amb un caminar pesant, recolzant tota la planta dels [[peu|peus]]. Posseeixen [[Pavelló auricular|orelles]] curtes i [[Cua (anatomia)|cua]] rudimentària. Tenen una dieta variada i, tot i la seua temible dentadura, molts d'ells mengen [[fruit]]s, [[Arrel (botànica)|arrels]] i [[insectes]], a més de carn. Contràriament al que pot semblar a primera vista, ha estat molt debatut si els pandes són o no óssos, encara que els últims exàmens genètics suggereixen que els [[panda gegant|grans pandes]] sí que ho són. Un ''ossard'' és un ós gran, adult, i un ''ossall'' o ''ossellet'' és l'ós jove, petit.
La reforma ortogràfica promoguda per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] l'any 2016, seguida posteriorment per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], proposa eliminar l'[[accent diacrític]] de ''ós'' que el diferencia de ''[[os]]'' (part anatòmica dels animals vertebrats). Tanmateix, aquest canvi no ha estat acceptat unànimement per l'ambigüitat que provoca, per exemple en títols de premsa, i per això el diari ''[[La Vanguardia]]'' ha decidit «indultar» l'accent de ''ós''.<ref>{{ref-notícia |cognom=Camps |nom=Magí |títol=Ossos que parlen |publicació=La Vanguardia |url=https://www.lavanguardia.com/vida/20170410/421589892547/ossos-que-parlen.html |consulta=11 gener 2019 |data=10 abril 2017}}</ref>
 
== Descripció ==
L'ós és un [[mamífer]] pertanyent a la família [[Ursidae]] que juntament amb els [[cànid]]s (ex. [[guineu]]s, [[llop]]s, [[gossos]]), els [[fèlid]]s (p. ex. [[puma]], [[jaguar]], [[gats]]), els [[mustèlid]]s i els [[prociònid]]s entre d'altres, s'agrupen en l'ordre dels [[Carnívor]]s.
 
Es caracteritzen pel seu gran cap, orelles petites, arrodonides i erectes, ulls petits, un cos pesant i robust i cua curta. Les potes són curtes i poderoses, amb cinc dits proveïts d'ungles fortes i recorbades. Són [[plantígrad]]s (com els humans fan servir tota la planta del peu en caminar) i es poden desplaçar curtes distàncies alçats sobre les potes del darrere. Quan ho necessiten, poden ser sorprenentment àgils i curosos en els seus moviments. El sentit de l'oïda i la vista no són bons, però tenen un olfacte excel·lent. La [[hibernació]], és a dir la capacitat de romandre semidormits durant l'època de l'any en la qual el clima és desfavorable, és un fenomen comú, almenys entre les espècies d'''Ursus''.
 
Els óssos actuals mesuren entre 1 i 2,8 [[metre|m]] de longitud total i tenen una massa d'entre 27 i 780 kg (hi ha registres de mascles d'[[ós polar]] al voltant d'una tona). El mascle sol ser un 20% més gran que la femella. El pelatge és llarg i espès, i generalment d'un sol color, sovint marró, negre o blanc. Com a excepcions l'[[ós d'antifaç]] té un parell de cercles de pèl blanc envoltant els ulls i l'[[ós panda]] té un patró de coloració blanc i negre ben definit.
 
Quant a la dentadura, les incisives no es troben especialitzades, les caninss són allargades, les primeres tres premolars es troben reduïdes o absents i les molars tenen una corona ampla i baixa especialment apta per a una alimentació omnívora. Justament, els úrsids actuals són omnívors: s'alimenten de petits vertebrats, [[invertebrat]]s, ous, fruits i altres vegetals. No obstant això, hi ha dues espècies d'alimentació molt especialitzada: ''Melursus ursinus'' (ós mandrós de l'Índia) que consumeix gairebé exclusivament [[formiga|formigues]] i [[tèrmit]]s i ''Ursus maritimus'' ([[ós polar]]) és l'única espècie estrictament carnívora, que s'alimenta bàsicament de [[foca|foques]].
 
Els úrsids es distribueixen per [[Euràsia]] i [[Nord-amèrica]], a les [[serralada de l'Atles | muntanyes Atles]] del nord d'Àfrica i en els [[Andes]] de [[Sud-amèrica]], ocupant un rang d'hàbitats que abarca des dels gels àrtics fins a les selves tropicals. Inclouen tres gèneres actuals i vuit espècies que segons Hall (1981), es poden ubicar en tres subfamílies actuals: la dels [[Tremarctinae]], amb el gènere ''Tremarctos'' (ós d'antifaç), la dels [[Ursinae]], amb ''Ursus'' (ós negre, grizzly, polar, malai, mandrós, marró, etc.) i la dels [[Ailuropodinae]] amb ''[[Ailuropoda]]'' (ós panda).
 
La família Ursidae (amb excepció dels extints [[Agriotheriinae]], el registre és molt fragmentari i més antic que el de les altres subfamílies), es registra des del Miocè mitjà fins avui en dia a [[Europa]], des del Miocè tardà fins avui en dia a [[Nord-amèrica]], des del Pliocè mitjà fins avui en dia a [[Àsia]], des del Plistocè primerenc fins avui en dia a [[Sud-amèrica]], només en el Pliocè al sud d'[[Àfrica]] i en l'actualitat en el [[nord d'Àfrica]].
 
Els Ursidae són menys diversos (quant a nombre d'espècies) en el present que en el passat. Això és especialment cert per als tremarctins, ja que deu espècies van viure entre el [[Miocè]] tardà i el [[Plistocè]] tardà a Amèrica i en l'actualitat només una, l'[[ós d'antifaç]].
 
Actualment més de 250 investigadors de tot el món porten a terme estudis sobre la dieta, ús de l'hàbitat, distribució geogràfica, genètica, interacció amb l'home, etc. dels óssos. L'objectiu final de la majoria dels estudis és la conservació i el maneig de les poblacions.
 
Actualment viuen al continent americà quatre espècies d'óssos, i com es va dir prèviament, hi ha registres fòssils que certifiquen una diversitat més gran en el passat. Els óssos d'Amèrica s'agrupen en les subfamílies Ursinae i Tremarctinae, els Ursinae es troben també en altres continents ([[Euràsia]] i [[Àfrica del nord]]), mentre que els Tremarctinae tenen una distribució exclusivament americana.
 
Molt probablement els Tremarctinae es van originar durant el Miocè tardà al centre oest de Nord-amèrica i van arribar a Sud-amèrica després de l'establiment definitiu de l'istme de Panamà durant el Plio-Plistocè fa aproximadament 3 milions d'anys.
 
Dins de la subfamília Tremarctinae es reconeixen quatre gèneres (Soibelzon, 2002): ''Plionarctos'' del Miocè i Pliocè de Nord-amèrica, una forma poc coneguda considerada ancestral als altres quatre gèneres d'óssos tremarctins; ''Arctodus'' que agrupa les espècies ''A. pristinus'' i ''A. simus'' de Nord-amèrica; ''Arctotherium'' amb les espècies ''A. angustidens'', ''A. wingei'', ''A. vetustum'', ''A. bonariense'' i ''A. tarijense'', registrades exclusivament a Sud-amèrica. Finalment, ''Tremarctos'' amb una espècie fòssil a Nord-amèrica (''T. floridanus'') i una vivent a Sud-amèrica (''T. ornatus'').
Per respondre a aquesta pregunta s'hauria d'analitzar cada població de cada espècie, i amb aquesta informació només podríem fer un diagnòstic parcial, ja que per exemple les poblacions d'óssos a l'[[Índia]] sí que es troben amenaçades, mentre que les d'óssos polars a [[Nord-amèrica]] no ho estan. El principal problema que enfronten avui totes les poblacions: la destrucció de l'hàbitat per part de l'home; secundàriament existeixen també conflictes generats pel consum de [[bestiar]] de cria per part dels óssos en zones amb parcs nacionals i reserves.
 
== Història evolutiva ==
La família Ursidae és una de les nou famílies incloses en el subordre '''[[Caniformia]]''', els carnívors «similars a gossos», dins l'[[Ordre (biologia)|ordre]] '''[[Carnivora]]'''. Els parents vivents més propers dels óssos són els pinnípedes i els [[musteloïdeus]].
 
Els següents trets [[sinapomorfia|sinapomòrfics]] (derivats) aparten els óssos d'altres famílies emparentades:
* Presència d'un canal alisfenoide.
* El procés paroccipital és gran i no està fusionat amb la butlla timpànica.
* La butlla timpànica no està allargada.
* L'os [[lacrimal]] és [[vestigial]].
* Les dents de la part posterior són [[molar (dent)|bunodontes]] i per tant indiquen una dieta variada, no són carnívors estrictes (encara tàxons hipercarnívors, o d'estricte consum de carn són coneguts en el registre fòssil).
* Els carnasials són aplanats.
Addicionalment, els membres d'aquesta família tenen una postprotocrista del segon molar superior (M2) orientada posteriorment, segons molars inferiors (m2) allargats, i una reducció dels premolars.
 
Els óssos moderns inclouen vuit espècies en tres subfamílies: Ailuropodinae (monotípica amb l'[[ós panda]]), Tremarctinae (monotípica amb l'[[ós d'antifaç]]), i Ursinae (que conté sis espècies dividides en un o tres gèneres, depenent de l'autoritat científica).
L'ós era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del [[bosc]]. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot hi arriba a tenir relacions amb dones humanes (fet pel qual l'església cristiana el va degradant com a associat al dimoni a partir de l'any 1000). El nom propi Úrsula deriva directament de l'ós.
 
La seva imatge és habitual en heràldica i representa [[Finlàndia]] i [[Rússia]]. Així mateix és un emblema de la [[Comunitat de Madrid]].
 
Els óssos són els peluixos més comuns per als nens, van començar a popularitzar-se a Alemanya i als Estats Units (on a partir de la joguina de [[Theodore Roosevelt]] s'anomenen Teddy Bears). Per això apareixen a moltes sèries de dibuixos animats ([[Winnie the Pooh]], Jackie i Nuca, Yogui del parc Jellystone) i contes populars, com el de Rínxols d'Or.
* {{MSW3 editors}}
* Forshaw, J. i Kemp, A. (2002). «Kingfishers and their allies». En Gould, E. (en anglès). Encyclopedia of animals: mammals, birds, reptiles, amphibians. Barnes & Noble. pp. 687. {{ISBN|9780760735527}}
* Welsey-Hunt, G.D. & Flynn, J.J. (2005). «Phylogeny of the Carnivora: basal relationships among the Carnivoramorphans, and assessment of the position of ‘Miacoidea' relative to Carnivora». Journal of Systematic Palaeontology 3 (1): pp. 1–28. doi:10.1017/S1477201904001518.
* Kemp, T.S. (2005). The Origin and Evolution of Mammals. Oxford University Press. {{ISBN|978-0-19-850760-4}}.
* Bears of the World, Terry Domico, photographs by Terry Domico and Mark Newman, Facts on File, Inc., 1988, hardcover, {{ISBN|978-0-8160-1536-8}}.
* The Bear by William Faulkner.
* Brunner, Bernd: Bears: A Brief History. New Haven and London: Yale University Press, 2007.
 
2.132.662

modificacions