Ús lingüístic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Referències|2 -> Referències |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
Segons Aracil hi ha quatre punts principals a subratllar quan es parla de l'ús lingüístic:
* L'ús lingüístic és un conjunt de connexions.
* És dinàmic: es transforma per causes polítiques, econòmiques o d'altra mena i no podríem explicar el [[canvi lingüístic]] sense parlar de l'ús lingüístic.
* És complex per més que el considerem una totalitat coherent, i cal estudiar-lo empíricament per poder-lo entendre per complet.
* És, alhora, divers i variable: els diferents individus poden seleccionar les varietats que els cal utilitzar segons la situació concreta en què es trobin. És també un dels indicadors del grau de viabilitat d'una llengua.
== Tipus==
Segons [[Aracil]] es poden distingir dos tipus d'ús lingüístic: l'[[ús intencional]] i l'[[ús convencional]].<ref name="Ibid">Ibid., p. 85.</ref> L'ús fa referència a la intenció concreta de cada parlant en usar una llengua determinada. Podríem dir-ne també ús subjectiu. La intenció és l'única variable que l'usuari d'un idioma pot controlar individualment d'una forma estricta, encara que sempre hagi d'estar lligada a un referent sociocultural que faci possible la comunicació amb la resta de la comunitat de parlants de la llengua concreta.
Les variacions intencionals del llenguatge, com diu Aracil, són usos d'un idioma que sonen fora de lloc, que no es circumscriuen dins les normes corrents de l'ús lingüístic.
| |||