Nicolás Salmerón y Alonso: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 15:
Després del cop militar del [[general Martínez Campos]], a [[Sagunt]], de [[29 de desembre]] de [[1874]] que va liquidar la República i va proclamar la [[restauració borbònica]], Salmerón, com altres professors, fou desposseït de la seva càtedra, com altres professors, per la Real Ordre de [[17 de juny]] de [[1875]], revocada en [[1881]]. S'exilià a [[París]], on va col·laborar estretament amb [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i va participar en la fundació del Partit Republicà progressista. En [[1884]], després de ser amnistiat i d'haver recuperat la seva càtedra, va tornar a Espanya. Va ser elegit diputat en [[1886]] pel partit Progressista, es va convertir en el capdavanter de la minoria republicana en el congrés. En [[1887]] va fundar el Partit Centralista. Va ser cofundador del diari ''La Justicia'' i cap de la [[Unió Republicana (1903)|Unión Republicana]] des de [[1890]], sent elegit diputat en totes les legislatures des de [[1893]] a [[1907]].
Donava suport les aspiracions nacionalistes catalanes quan fossin compatibles amb les republicanes i en fundar-se en 1906 la [[Solidaritat Catalana]], fou elegit president, i amb això provoca l'escissió dintre del moviment republicà del sector espanyolista d'[[Alejandro Lerroux]], que va provocar un [[Atemptat d'Hostafrancs|atemptat contra ell]] i altres dirigents unionistes, en el que va resultar ferit de bala [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]].{{sfn|Espinet Burunat|2012|p=182}}
Va morir a [[Pau (França)|Pau]] (França) quan es trobava de vacances el [[20 de setembre]] de [[1908]]. Les seves restes van ser traslladats a Madrid i inhumats en el cementiri civil de l'Est en [[1915]]. El poble on va néixer, Alhama la Seca (Almeria), es va canviar el seu nom en [[1932]], inicis de la [[Segona república espanyola|Segona República]], en el seu honor: Alhama de Salmerón.{{CC|data=agost de 2020}}
| |||