Defensa índia de rei: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'obertura d'escacs

|nom = Defensa índia de rei

| tright

|

|}}

=== Variant clàssica ===

La '''variant clàssica''' és 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.Cf3 0-0 6.Ae2 e5

| tright

|

|Variant clàssica}}

* La '''línia principal''' o variant '''Mar del Plata''' continua 7.0-0 Cc6 8.d5 Ce7. Ara les blanques tenen una gran varietat d'opcions per triar, incloent 9.b4, 9.Ce1, i 9.Cd2, entre d'altres. El més habitual és que les blanques escullin atacar al [[flanc de dama]] tot preparant la [[Glossari de termes d'escacs#Ruptura|ruptura]] c4-c5, mentre les negres atacaran al [[flanc de rei]] tot transferint el seu cavall de f6 a d7 (on normalment està millor situat que a e8, cosa que ajudaria el joc lent de les blanques amb c4-c5), i començant una allau de peons al flanc de rei amb ...f7-f5-f4 i ...g6-g5. 9.b4 fou introduïda per en [[Víktor Kortxnoi|Kortxnoi]] els 1970, i ha estat reviscolada recentment per en [[Teimour Radjabov|Radjabov]].

=== Variant Sämisch ===

{{principal|Defensa índia de rei, variant Sämisch}}

| tright

|

|El gambet Sämisch. Les negres han sacrificat un peó a canvi d'avantatge temporal}}

La '''variant Sämisch''' és 3.Cc3 BAg7 4.e4 d6 5.f3. S'anomena així per [[Friedrich Sämisch]], qui va desenvolupar el sistema els 1920. Sovint condueix a un joc molt agut, amb els rivals enrocant en flancs oposats i atacant el rei contrari, com ara a la partida Baguírov-Gufeld mostrada més avall, tot i que també pot derivar en joc posicional i maniobres de peces pesants. Les negres tenen diverses ruptures de peó per triar, com ara ...e5, ...c5 i ...b5 (preparada per ...c6 i/o ...a6). Això pot acabar transposant a la [[defensa Benoni|Benoni moderna]] després de 5....0-0 6.Ag5 c5 7.d5 e6. Els Campions del món [[Mikhaïl Botvínnik]], [[Mikhaïl Tal]], [[Tigran Petrossian]], [[Borís Spasski]], [[Anatoli Kàrpov]] i [[Garri Kaspàrov]] l'han jugada. La línia defensa el peó d'e4 per crear un centre segur i permet les blanques d'iniciar un atac al flanc de rei amb Ae3, Dd2, Ah6, g2-g4 i h2-h4. Això permet de situar l'alfil a e3 sense permetre ....Cg4; de tota manera, la contrapartida és que priva el cavall de g1 de la seva casella més natural, impedint així de moment el desenvolupament del flanc de rei. Les negres poden lluitar pel centre tal com s'ha dit anteriorment, o bé esperar amb 6...Cc6, 7...a6 i 8...Tb8 per jugar ....b7-b5 i obrir línies al flanc de dama.

{{principal|Defensa índia de rei, atac dels quatre peons}}

 

| tright

|

|L'atac dels quatre peons}}

L{{'}}'''atac dels quatre peons''' continua amb 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.f4 0-0 6.Cf3. Aquest és l'esquema més agressiu per les blanques, i es va veure sovint en els 1920. Amb el seu cinquè moviment, les blanques creen un gran centre, al preu de quedar endarrerides en el desenvolupament. Si les negres poden obrir la posició, les blanques poden notar certa [[Glossari de termes d'escacs#Sobreexpansió|sobreexpansió]]. A partir d'aquí, 6...c5 és la línia principal.

 

=== Variant del Fianchetto ===

| tright

|

|Variant del Fianchetto}}

La '''variant del [[fianchetto]]''' 1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cf3 Ag7 4.g3 0-0 5.Ag2 d6 6.0-0, s'anomena així pel desenvolupament de banda de les blanques del seu alfil de caselles clares a g2, i és una de les línies més populars a nivell de Grans Mestres, amb en Kortxnoi com a notable practicant. Aquest mètode de desenvolupament deriva en línies completament diferents d'altres variants de l'índia de rei. Aquí, el pla normal de les negres per atacar és molt difícil d'implementar, ja que el flanc de rei blanc és defensat més sòlidament que en la majoria de les altres variants. Les línies més comunes són: