Revisió del 18:44, 20 juny 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.564 edits m Bibliografia Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 22:50, 7 set 2020 modifica desfés Joan Gené (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.784 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona}} '''Agripina ~~II''' o '''Agripina~~la Menor''' (~~en [[llatí]] ''~~{{lang-la\|Agrippina''}}), va ser la filla d'[[Agripina I\|Agripina la Major]] i de [[Germànic Cèsar\|Germànic]]. Va néixer vers l'any [[15]] a ''Oppidium Ubiorum'', quarter de les legions romanes al [[Rin]], que en el seu honor va ser rebatejada amb el nom de [[Colònia Agripina]] i que avui és [[Colònia (Alemanya)\|Colònia]], a Alemanya. El seu pare, Germànic, era el comandant d'aquestes legions. L'any [[28]], quan tenia entre 12 i 14 anys, la van casar amb [[Gneu Domici ~~Aenobarb~~Ahenobarb (cònsol any 32)\|Gneu Domici ~~Aenobarb~~Ahenobarb]] (que va morir l'any [[40]]). Després es va casar amb [[Crisp Passiè]], que va morir pocs anys després. Agripina va ser acusada d'enverinar-lo amb el propòsit de rebre'n la fortuna, però no se'n va provar res. També se la va acusar d'haver comés incest amb el seu germà [[Cal·lígula]]. Aquest, amb l'excusa de que havia comés adulteri amb [[Marc Emili Lèpid (executat 39 dC)\|Emili Lèpid]], quan aquest va ser acusat de conspiració contra l'emperador i executat, la va desterrar a l'illa de [[Pòntia]], davant de [[Gaeta]] (Caieta), a la costa d'Itàlia, on aviat se li va reunir la seva germana [[Drusil·la (germana de Calígula)\|Drusil·la]], que havia mantingut una llarga relació incestuosa amb el seu germà Cal·lígula, i era la dona d'Emili Lèpid. Abans d'anar al desterrament, Agripina va haver de portar les cendres d'Emili Lèpid a Roma l'any [[39]]. Drusil·la i Agripina II van acabar el seu exili l'any [[41]], després de l'arribada al poder de [[Claudi]], tot i que la dona d'aquest, [[Valèria Messalina]], era rival d'Agripina II. Messalina va ser executada per ordre de Claudi l'any [[48]] i l'any [[49]] Claudi es va casar amb Agripina, que era la seva neboda carnal, enllaç que va ser legalitzat per un ''[[senatus consultum]]'' que declarava vàlids els matrimonis dels homes amb les filles dels seus germans (aquest ''senatus consultum'' va ser derogat per [[Constantí I el Gran\|Constantí]] molts anys després). Va tenir forta influència sobre l'emperador fins al punt que aquest va adoptar l'any [[51]] el seu fill Domici [[Neró]] (nascut del primer matrimoni amb Gneu Domici ~~Aenobarb~~Ahenobarb) en perjudici del seu propi fill [[Claudi Tiberi Germànic Britànic\|Britànic]]. Agripina va ser ajudada en els seus plans pel llibert i confident de Claudi, [[Pal·les (llibert)\|Pal·les]]. Va ser aquest personatge qui va instar l'emperador a ordenar la mort de [[Luci Juni Silà]], marit de la seva filla [[Octàvia (esposa de Neró)\|Octàvia]], que poc de temps després es va casar amb el jove Neró (any [[53]]). [[Lòl·lia Paulina]], que va aspirar també a casar-se amb l'emperador l'any [[49]], va ser acusada d'alta traïció i condemnada a mort (ella mateixa es va suïcidar abans de l'execució). [[Domícia Lèpida]], la germana de Gneu Domici ~~Aenobarb~~Ahenobarb, va córrer una sort similar. Una vegada es va haver desfet de les seves rivals, Agripina va voler governar l'imperi mitjançant el seu fill Neró. El rumor sobre aquests plans va arribar a Claudi. Un dia, aquest, havent begut més del compte, va parlar de castigar a Agripina i aquesta ho va sentir. Sense temps per perdre, amb l'ajut de Locusta i de Xenofont, un metge grec, va enverinar Claudi l'any [[54]] a [[Sinuessa]], on passaven una temporada per motius de salut de l'emperador.

Agripina la Menor: diferència entre les revisions