Blanques i negres en escacs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Història: Aranjaments diversos en articles d'escacs, replaced: assamblea → assemblea AWB
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 3:
 
== Història ==
Tal com ja constatà [[Howard Staunton]], "A les primeres èpoques dels escacs, el tauler era dividit simplement en seixanta-quatre caselles, sense cap diferència de colors".<ref>Howard Staunton, ''The Chess-Player's Handbook'' (1847), Henry C. Bohn, p. 1.</ref> La distinció de les caselles amb dos colors fou una innovació europea, introduïda al segle XIII.<ref>Henry A. Davidson, ''A Short History of Chess'', David McKay, 1981, p. 144. {{ISBN|0-679-14550-8}}.</ref>
 
La convenció que les blanques tinguin sempre el dret a fer la primera jugada, és encara molt més recent. [[François-André Danican Philidor]] a l'edició original (1749) del seu famós tractat ''Analyse du jeu des Échecs'' hi cita una partida començada per les negres.<ref>François-André Danican Philidor, ''Analysis of the Game of Chess'' (1749 i 1777, reeditat el 2005), Hardinge Simpole, p. 32. {{ISBN|1-84382-161-3}}.</ref> Johann Horny, en un llibre publicat a [[Alemanya]] el [[1824]], hi escrivia que les negres movien en primer lloc.<ref>[[Andrew Soltis|Andy Soltis]], ''Chess to Enjoy'', Stein and Day, 1978, p. 86. {{ISBN|0-8128-6059-4}}.</ref> [[Phillip Sergeant]] escriu al seu llibre ''A History of British Chess'' sobre el gran [[Alexander McDonnell]] (1798–1835), recordat actualment per la seva sèrie de matxs contra [[Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais|Labourdonnais]],<ref>[[Phillip W. Sergeant]], ''A History of British Chess'', David McKay, 1934, pp. 39–40.</ref> que ell preferia dur negres ''tant si movia primer com si no''. A la [[Partida Immortal]] ([[Adolf Anderssen|Anderssen]]-[[Lionel Kieseritzky|Kieseritzky]], [[Londres]] 1851), una de les partides més famoses de la història, Anderssen duia les peces negres, però començà la partida.<ref>[http://books.google.cat/books?id=jC0CAAAAYAAJ&pg=PA59&dq=Anderssen&as_brr=1&hl=ca#PPA2,M1 Kling and Horwitz: ''The Chess Player'', Juliol de 1851]</ref>
 
En una època tan tardana com les darreries del {{Segle|XIX|s}}, el costum que les blanques moguin primer encara no era universal. [[George Walker (escaquista)|George Walker]] en el seu popular tractat ''The Art of Chess-Play: A New Treatise on the Game of Chess'' (4a edició, 1846), establí les regles per al [[St. George's Chess Club]] de [[Londres]] el juny de 1841.<ref>George Walker, ''The Art of Chess-Play: A New Treatise on the Game of Chess'' (4a ed. 1846), Sherwood, Gilbert, & Piper, p. 16.</ref> La "Llei III" establia que el jugador que movia en primer lloc, tenia dret a triar el color; si els jugadors jugaven més partides en la mateixa sessió, el dret a la primera jugada s'havia d'alternar, però cada jugador hauria de continuar usant les peces del mateix color que en la primera partida.<ref>Walker, p. 18.</ref>
[[Fitxer:Chess set of the USSR.jpg|miniatura|Peces clares i fosques: un joc d'escacs típic de la Unió Soviètica]]
El [[19 d'octubre]] de [[1857]], Perrin, el secretari del [[New York Chess Club]], informà els assemblearis del [[American Chess Congress#First American Chess Congress|First American Chess Congress]] que havia rebut una carta de [[Johann Löwenthal]], un dels millors jugadors [[Anglaterra|anglesos]] del moment, "suggerint que sempre es donés el dret a la primera jugada, en partides públiques, al jugador que dugués les blanques."<ref>David Lawson, ''[[Paul Morphy]]: The Pride and Sorrow of Chess'', p. 65, David McKay, 1976. {{ISBN|0-679-13044-6}}.</ref> Löwenthal també va escriure que els clubs d'escacs de Londres havien adoptat la nova regla que les blanques movien sempre primer.<ref>[[Edward Winter (historiador d'escacs)|Edward Winter]], [http://www.chesshistory.com/winter/winter44.html#5452._Adjournments_and_postponements Chess Note 5454], citant Martin Frère Hillyer, ''Thomas Frère and the Brotherhood of Chess'', Jefferson, 2007, p. 38. reeditat el 18-1-2009.</ref> El club de Nova York no va fer cas del consell de Löwenthal, ja que en el seu matx de l'any següent contra el club de [[Filadèlfia]], Filadèlfia jugà amb blanques les dues partides, però mogué en primer lloc només a la segona partida.<ref>Neil Brennen, "New York vs. Philadelphia: The 1858 Telegraph Match," ''[[Chess Life]]'', Juny de 2008, p. 38.</ref>
 
L'historiador d'escacs [[Robert John McCrary]] indica que la regla més antiga que hagi trobat en què s'estableix que les blanques mouen primer, és la regla novena que dóna la pàgina 126 del llibre del torneig de Nova York [[1880]], la qual especificava que "en cada ronda els jugadors tindran dret a la primera jugada alternativament; a la primera partida es determinarà per sorteig. Qui tingui la jugada, conduirà les peces blanques." McCrary indica que:<ref>Edward Winter, [http://www.chesshistory.com/winter/winter44.html#5445._Richard_Wayne_C.N._5422 Chess Note 5447]. Re-editat el 18-1-2009.</ref>
Línia 16:
Tres anys després de l'exemple citat per McCrary, el "Codi Internacional Revisat d'Escacs" sorgit al Torneig de Londres [[1883]] (un dels més forts torneigs de la història)<ref>Segons [[Chessmetrics]], Londres 1883 fou el [http://chessmetrics.com/cm/CM2/Summary.asp?Params=1840CCSS0SS3S000000000000111000000000000010100 segon torneig més fort] jugat entre 1840 i 1900, i hi jugaren els set millors jugadors del món del moment.</ref> establí que el sjugador que guanyi per sorteig el dret a la primera jugada pot triar el color.<ref>La Regla 2 del Codi indicava que, "Abans del començament de la primera partida el dret a la primera jugada i a escollir color són determinats per sorteig." J.I. Minchin, ''The Games played in the London International Chess Tournament 1883'', 1883 (reeditat 1973 per [[British Chess Magazine]]), p. xiv.</ref>
 
El [[1889]], [[Wilhelm Steinitz]], el primer [[Campionat del món d'escacs|Campió del Món]], escrigué que "En tots els torneigs i matxs internacionals i públics ... hi ha la regla que el primer jugador condueixi les peces blanques".<ref>Wilhelm Steinitz, ''The Modern Chess Instructor'' (1889, reeditat 1990), Edition Olms AG, Zuric, p. xii. {{ISBN|3-283-00111-1}}.</ref> [[Emanuel Lasker]], el segon Campió del Món, va deixar ben clar a ''[[Lasker's Manual of Chess]]'' (la primera edició és de 1927)<ref>[[David Vincent Hooper|David Hooper]] i [[Kenneth Whyld]], ''[[The Oxford Companion to Chess]]'' (2a ed. 1992), Oxford University Press, p. 219. {{ISBN|0-19-866164-9}}.</ref> que "les blanques fan la primera jugada".<ref>Emanuel Lasker, ''Lasker's Manual of Chess'', Dover, 1960, p. 12.</ref>
 
== Avantatge de la primera jugada ==