Revisió del 10:11, 7 set 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.711 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 21:29, 9 set 2020 modifica desfés Hinox (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.473 edits S'ha esborrat informació molt específica sense referències i s'ha afegit un mapa. Edició següent →
Línia 6: Limita al nord amb [[Puigverd d'Agramunt]] i [[Ossó de Sió]], a l'est amb [[Els Plans de Sió]], al sud-est amb [[Granyanella]] i [[Granyena de Segarra]], al sud amb [[Verdú]], a l'oest amb [[Vilagrassa]], [[Anglesola]] i [[Barbens]] i al nord-oest amb [[Tornabous]]. Al seu terme municipal s'inclouen els antics municipis de [[Claravalls]], [[La Figuerosa]] i [[El Talladell]]. Al seu torn Claravalls incloïa [[Santa Maria de Montmagastrell]] i La Figuerosa es trobava unit a [[Altet]], que incloïa [[Conill (Tàrrega)\|Conill]] i [[Riudovelles]]. Gran part del municipi està ocupat per camps de cultiu, tant de secà com de regadiu amb clapes de [[carrasca]] i estepes mediterrànies, atorgant un mosaic d'hàbitats variat però en general pobre en espècies. També destaquen diversos ecosistemes humits. Pel que fa a la seva fauna, hi habiten aus típiques mediterrànies i pròpies de cultius de secà. Algunes d'elles són el [[mussol comú]], el [[sisó]], l'[[aligot comú]], el [[milà negre]], el [[picot verd]], la [[perdiu roja]], la [[cigonya]] (que nia en zones urbanes), el [[capsigrany]], el [[puput]], l'[[abellerol]], entre moles altres. Quant a rèptils i amfibis, abunda la [[sargantana ibèrica]], la [[colobra d'aigua]], la [[serp blanca]], el [[vidriol]], el [[llangardaix ocel·lat]], la [[granota verda]] i altres espècies. Alguns insectes comuns són ''[[Pieris rapae]]'', ''[[Pontia daplidice]]'', ''[[Euchloe crameri]]'', el ''[[bufaforats]]'', ''[[Pseudophilotes panoptes]]'', ''[[Polyommatus bellargus]]'', la [[papallona reina]], l'[[Acherontia atropos\|papallona de la mort]], el [[borinot ocel·lat]], l'[[empusa]], el [[pregadéu]], l'[[Oryctes nasicornis\|escarabat rinoceront]], ''[[Aromia moschata]]'', ''[[Calopteryx haemorrhoidalis]]'', ''[[Orthetrum brunneum]]'', ''[[Aeshna cyanea]]'', ''[[Megascolia maculata]]'', ''[[Gryllotalpa septemdecimchromosomica]]''... Al [[Parc de Sant Eloi]] és habitual veure durant uns pocs dies de la primavera, estiu o tardor, grans concentracions de ''[[Vanessa atalanta]]'' i ''[[Vanessa cardui]]'' migradores. ~~<center>~~ {\| ~~\|[[Fitxer:Tetrax tetrax femella.jpg\|100px\|miniatura\|Femella de [[sisó]] a Tàrrega]]~~ ~~\|[[Fitxer:Anguidae.jpg\|100px\|miniatura\|[[Vidriol]]]]~~ ~~\|[[Fitxer:Vanessa atalanta 1 Luc Viatour.jpg\|100px\|miniatura\|''[[Vanessa atalanta]]'']]~~ ~~\|[[Fitxer:Aromia moschata ssp. ambrosiaca.jpg\|100px\|miniatura\|''[[Aromia moschata]]'' a Tàrrega]]~~ \|} ~~</center>~~ == Història == [[File:Mapa de la Tàrrega medieval.svg\|thumb\|Plànol de la vila medieval de Tàrrega.]][[Fitxer:Riu Ondara Tàrrega.jpg\|miniatura\|El [[riu Ondara]] al seu pas per Tàrrega]][[Fitxer:Carrer del Carme, de Tàrrega.jpeg\|miniatura\|Carrer del Carme, de Tàrrega, entre 1890 i 1910]] Els orígens de Tàrrega es remunten a mitjans del {{segle\|XI}}, quan el [[comte de Barcelona]] [[Ramon Berenguer I]] va conquistar el seu castell.<ref name=":0">{{ref-notícia\|cognom= Espinagosa \|nom= Jaume \|títol= De la història cap a la modernitat \|data= 15 de maig de 2015\|periódico = Ara \|pàgines= p. 3}}</ref> Durant el segle XIX va viure la inauguració de la línia de [[ferrocarril]] Manresa-Tàrrega-Lleida (1862), la concessió del títol de ciutat per [[Alfons XII]] (1884), els inicis de construcció d'una sèrie d'infraestructures bàsiques com la llum i el telèfon, i el desenvolupament de les carreteres comarcals.<ref name=":0" />

Tàrrega: diferència entre les revisions