Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Va ser partidari fins a la seva mort de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]. L'any [[77 aC]] va ser un dels [[Legat (Antiga Roma)|legats]] d'ell a [[Hispània]], a la [[guerra de Sertori]], i més tard oficial de Pompeu a la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]. En tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició i possiblement mitjançant influències i suborns. Afrani va ser elegit [[Cònsol romà|cònsol]] probablement l'any [[60 aC]], però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat va resultar ineficaç, ja que no estava dotat per les coses polítiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars. L'any [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del [[triomf]].

En esclatar la [[Segona Guerra Civil romana|Segona guerra civil]] l'any [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petrei per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Després d'una campanya curta on Afrani i Petrei van obtenir algunes victòries, finalment van ser derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi va ser concedit amb la condició de llicenciar les seves tropes i de no servir mai més contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraqui]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però no van escoltar el seu consell.

 

 

 

== Referències ==