Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Joan Gené ha mogut Luci Afrani a Luci Afrani (cònsol 60 aC))
Cap resum de modificació
{{confusió|Luci Afrani (poeta)}}
{{Infotaula persona}}
'''Luci Afrani''' (en [[llatí]] ''{{lang-la|Lucius Afranius''}}) va ser un militar romà d'origen fosc, japuix que [[Ciceró]] diu que "«era fill d'Aulus"» expressió que vol dir "«persona de la quequal ningú no sap res"». Va viure al {{segle|I|-|s}} i era de la [[gens Afrània]], una [[gens romana]] d'origen [[plebeu]].
 
Va ser partidari fins a la seva mort de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]. L'any [[77 aC]] va ser un dels [[Legat (Antiga Roma)|legats]] d'ell a [[Hispània]], a la [[guerra de Sertori]], i més tard oficial de Pompeu a la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]. En tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició i possiblement mitjançant influències i suborns. Afrani va ser elegit [[Cònsol romà|cònsol]] probablement l'any [[60 aC]], però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat va resultar ineficaç, ja que no estava dotat per les coses polítiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars. L'any [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del [[triomf]].
En esclatar la [[Segona Guerra Civil romana|Segona guerra civil]] l'any [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petrei per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Després d'una campanya curta on Afrani i Petrei van obtenir algunes victòries, finalment van ser derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi va ser concedit amb la condició de llicenciar les seves tropes i de no servir mai més contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraqui]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però no van escoltar el seu consell.
 
A la [[batalla de Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament d'un sector del camp. Després de la derrota, enatès noque poderno esperaresperaven perdó, va fugir a [[província romana d'Àfrica|Àfrica]], on es va unir a l'exèrcit pompeià dirigit per [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]] i [[Quint Cecili Metel Escipió]], i després de la derrota final de [[Batalla de Thapsus |Thapsus]] l'any [[46 aC]], va intentar fugir a [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] amb [[Faust Sul·la]] i mil cinc-cents cavallers, però va ser fet presoner per [[Publi Sitti]], un aventurer aliat de Cèsar, i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar mateix i segons altres durant un motí.
 
El seu fill '''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després va ser ostatge de Cèsar. La seva sort final és desconeguda.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=55 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
 
== Referències ==
19.943

modificacions