Diferència entre revisions de la pàgina «Natzaret»

3 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
Tipografia
m (Bot elimina espais sobrants)
m (Tipografia)
}}
[[Fitxer:Nazareth_View.jpg|miniatura|Vista del centre]]
'''Natzaret''' (en [[llatí]]: ''Nazareth'', en [[àrab]]: الناصرة : ''An-Nāṣirah''; en [[hebreu]]: נָצְרַת: ''Natserat'') segons la tradició [[cristianisme|cristiana]] fou una ciutat de [[Galilea]] avui a [[Israel]], al sud-oest del [[llac Tiberíades]]. Té més de 50.000  habitants.
 
== Història ==
Vers el [[1300]] [[al-Dimashki]] l'esmenta<ref>{{Ref-llibre |cognom=Petersen |nom=Andrew |títol=A gazetteer of buildings in Muslim Palestine |Volum=vol.1 |url= |llengua=anglès | editorial=Oxford University Press |data=2002 |pàgines=239 |isbn=}}</ref> com una vila jueva a la província de [[Safad]], habitada també per àrabs iemenites. També Khalil al-Zahiri a la meitat del {{segle|XV}} la considera part de la província mameluca de Safad. Els pelegrins cristians pel seu costat descriuen Natzaret com una vila miserable amb pocs cristians i una església en ruïnes, on la població musulmana era hostil als peregrins cristians.
 
El [[1620]] l'emir drus [[Fakhr al-Din II|Fakhr al-Din]] va obrir la vila als franciscans que van reconstruir l'església de l'Anunciació i el convent llatí, tot i que les obres no es van acabar fins un segle després; a part dels monjos pocs cristians vivien a Natzaret. A la meitat del {{segle|XVIII}} el xeic Zahir al-Amr d'[[Acre (Israel)|Acre]] li va donar nou impuls i hi van anar més cristians i progressivament van augmentar lentament al segle següent. El 1890 tenia 7.419  habitants (1825 musulmans, 2870 grecs catòlics, i la resta cristians de diversos ritus) i els jueus no hi podien residir. El gran convent amb l'església de l'Anunciació als sud-est, pertanyia als llatins, i l'església de l'Anunciació del nord-est a l'església grega. Els musulmans tenien una gran [[mesquita]] i cinc ''[[wali]]s''. El Pou de Maria rebia l'aigua d'una font situada sota l'església grega.
 
A la [[I Guerra Mundial]] fou un dels quarters generals dels otomans. Fou ocupada pels britànics el setembre de 1918. A la guerra de 1948 fou quarter general dels àrabs manats per Fawzi Kawudji, però derrotat aquest, la ciutat es va rendir sense lluita. Va quedar dins Israel però amb població àrab i va esdevenir un mercat principal per la població àrab del nord de [[Galilea]] i cap del districte septentrional. El 1970 tenia una població aproximada de 34.000  habitants, gairebé tots àrabs i en majoria cristians. Una nova església de l'Anunciació es va construir el [[1960]].
 
== Persones il·lustres ==
1.670.036

modificacions