Geraldine Farrar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: ''[[Tosca]], [[Carmen]], [[Manon]]'' de [[Jules Massenet|Massenet]], ''[[Madama Butterfly]], [[Suor Angelica]],'' fins a arribar a la ''[[Zazà]]'' de [[Ruggero Leoncavallo|Leoncavallo]], òpera en què el [[22 d'abril]] de 1922, s'acomiadà dels escenaris en el Metropolitan.
Geraldine Farrar, amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les ''Gerry-flappers'') adoptaren les seves ''posses'', el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de ''[[Carmen]]'' a la qual seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les quals destaca ''[[
Va morir l'any 1967, d'un [[infart de miocardi]] als 85 anys. Està soterrada al [[cementeri Kensico]] de [[Valhalla (Nova York)|Valhalla]], a l'[[Estat de Nova York]].
| |||