Revolució Cubana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
retocs |
||
Línia 15:
|}}
La '''Revolució
==
El [[10 de març]] de [[1952]], Ricardo Hernan Martínez Barreto, que ja havia governat Cuba entre els anys [[1934]] i [[1944]], desencadenà un [[cop d'estat]] que va fer caure el govern de Carlos Prío Socarrás, president corrupte de la República neocolonial ([[1902]]-1959 etapa en la qual Cuba deixà de ser [[Colonialisme|colònia]] d'[[Espanya]] i va passar a un control total per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]). Així, [[Fulgencio Batista|Batista]] invalidà les eleccions que s'acostaven, on havia de resultar clar guanyador el Partit del Poble Cubà. Un jove advocat s'oposà al cop militar: [[Fidel Castro|Fidel Castro Ruz]]. Convençut que el cop privava de tota possibilitat de lluita política,
L'assalt va fracassar militarment, i molts dels involucrats, com Abel Santamaría van ser assassinats durant la repressió per la dictadura de Batista, Fidel Castro, el seu germà [[Raúl Castro
Després de 22 mesos de presó a l'[[Illa de Pinos]], Fidel i els seus companys són amnistiats pel règim
[[Fitxer:Raulche2.jpg|miniatura|[[Raúl Castro]] (esquerra), amb [[Ernesto "Che" Guevara]], a la seua fortalesa a Sierra de Cristal, Provincia de Oriente, Cuba, 1958.]]
En l'[[exili]], aquest moviment firma pactes amb altres forces que propugnen la lluita armada com a única via per enderrocar el dictador: el Directori Revolucionari, liderat per José Antonio Echevarría, i compost per joves estudiants de la [[Universitat de l'
El
Els expedicionaris sofreixen una derrota inicial a Alegria de Piadós que causa la dispersió dels 82 combatents, dels quals només n'arriben a la serralada de la Serra Mestra uns vint. Tanmateix, el gener de
Durant tot l'any 1957 la guerrilla creix i s'enforteix, malgrat les accions ofensives de l'exèrcit enemic. S'expandeix a tot el territori oriental a través de noves columnes guerrilleres i fronts, al mateix temps que creix també el combat a les ciutats, dut a terme principalment pels estudiants. Així mateix s'incrementa la repressió de la dictadura, que compta amb el ple suport dels Estats Units. El
El
L'ofensiva és derrotada en batalles com la d'El Jigue i Santo Domingo, on aconsegueixen assetjar, destruir i retirar, diversos batallons de l'exèrcit enemic. Fracassada l'ofensiva i amb les armes capturades, es creen diverses columnes guerrilleres més, dues d'elles, comandades per Camilo Cienfuegos i Ernesto Che Guevara, realitzen la invasió a l'occident del país. Parteixen de Sierra Maestra l'agost del 1958, i travessen més de quatre cents quilòmetres fins al centre de l'illa l'octubre.
Línia 39:
Una vegada al centre de l'illa, aquestes columnes, després de reunificar les forces guerrilleres del Directori Revolucionari i el Partit Socialista Popular, comencen una campanya on prenen tots els poblats i destrueixen importants forces enemigues. A l'orient, mentrestant, les forces rebels envolten les principals ciutats.
A final de desembre del 1958, la moral combativa de l'exèrcit del govern és molt baixa. Encara que es realitzen eleccions el novembre de 1958, els revolucionaris no reconeixen els resultats. El
== Col·lapse soviètic ==
En col·lapsar la [[Unió Soviètica]] el
== Període Especial ==
Es coneix com a Període Especial l'etapa de la història cubana després del col·lapse soviètic. Encara que
En realitat el Període Especial va començar l'1 de setembre de
La pèrdua del 85% del mercat exterior amb la caiguda del bloc socialista combinada amb el bloqueig econòmic per part dels
Entre
Des dels Estats Units es vaticinava la fi imminent de la Revolució Cubana gràcies la crisi humanitària per brots de noves malalties i penúries que havien de portar a la desesperació ciutadana. A causa del bloqueig nord-americà era pràcticament impossible adquirir els medicaments necessaris a l'estranger, fins i tot la del tractament d'afeccions infantils. El govern cubà es va veure obligat a prendre mesures urgents com la producció intensiva de suplements nutricionals, les tauletes popularment conegudes a l'illa amb els noms comercials de Multivit o Nutriforte.
El govern, davant la caiguda econòmica, va autoritzar un reduït sector privat anomenat «treball per compte propi», l'únic que podia oferir serveis i i productes artesanals que l'Estat no estava de moment en condicions d'assumir. Posteriorment, davant l'enfortiment del pressupost nacional, el compte propi va ser limitat radicalment a través de la prohibició d'expedir noves llicències i amb augments dels impostos fins a nivells insostenibles, de manera que, en lloc d'estimular la producció, el que es va aconseguir va ser l'augment d'una capa paràsita d'intermediaris i comerciants (amb un alt nivell d'il·legalitat i corrupció) que encara controla aquest delmat sector privat de l'economia cubana actual.
==Recuperació econòmica fins a l'actualitat==
El Govern va prendre mesures per desenvolupar i aixecar d'aquesta crisi el país. Entre les mesures es trobava l'augment de la inversió del capital estranger, les botigues de divises (en [[USD]]) i l'augment de la producció agrícola a través dels mercats agrícoles, també controlats per intermediaris.
Per evitar els conflictes monetaris es va augmentar l'ús del pes convertible fins a fer-se el principal mitjà de les botigues (aquelles que no són per moneda nacional). A més s'ha augmentat el nombre d'indústries, produccions i en general l'economia, tot i que encara ofereix grans reptes. La indústria sucrera, en altre temps font principal de divises, és ara el tercer continuació (amb perspectives de disminuir novament), precedit pel turisme i la indústria niquelífera. La macroeconomia ha millorat ostensiblement, però encara les economies familiars tenen un ingrés inferiors al poder adquisitiu elemental per poder comprar aliments que permetin una dieta adequada, però aquesta dificultat és alleujada en alguna mesura per la targeta d'abastament per la qual la família cubana rep aliments a preus enormement subsidiats. Algunes altres necessitats primàries són satisfetes en alguna mesura per negocis petits permesos dins de l'illa que milloren els ingressos per capita. En la majoria de les economies cubanes no es pot parlar de comoditats. La major afectació es veu en les famílies de menys cultura o educació o en persones de la tercera edat que viuen soles per diverses raons, de tota manera, es fa un esforç per tractar de vigilar aquests casos per evitar que caiguin en problemes socials. Les desigualtats socials han augmentat de certa manera a causa de la diferència de l'ingrés a cubans que treballen per l'estat (la major part de la població) i aquells que ho fan per compte propi, que en alguns casos arriben a rebre en un dia el sou d'un obrer cubà mitjana. La baixa productivitat del país unida al bloqueig i la inversió gegantina en programes d'educació i salut fa que la despesa pública en sous no deixi satisfets a la major part de la població per això una porció de la població participa d'una manera o altra en activitats més o menys il·legals, que oscil·len entre esforçats treballs per compte propi sense llicències, passant pel comerç il·legal de béns no essencials que estan a preus exorbitants a les botigues, fins al comerç sense escrúpols d'articles de primera necessitat, com aliments o fins i tot de medicaments (moltes vegades de dubtosa procedència). Hi ha una evident desatenció a la producció agrícola, sent la majoria dels treballadors part d'un enorme aparell burocràtic o de serveis, error que s'està tractant de reparar des de l'entrada de [[Raúl Castro]] al poder. Això esforç està encaminat a augmentar la producció i la dives dels aliments. Un altre sector socials amb un ingrés superior a la mitjana és el d'artistes, científics i esportistes. El problema del salari a Cuba està fent que molts joves deixin de treballar per dedicar-se a negocis independents, altres opten per emigrar o simplement es dediquin a viure de remeses. Des del 2008 el govern persuadeix a la població perquè millori la seva eficiència i productivitat i té al cap una reestructuració del salari qual es atorgaria segons resultats, reforma encara no sentida al país però que es planeja establir a poc a poc. Això en resposta l'evident igualitarisme al que s'havia portat el salari del cubà fent que la diferència percebuda per exemple entre un metge i un treballador de neteja sigui ínfim.▼
Com va passar a tots els països Comunistes, especialment al final de la [[Segona Guerra Mundial]], el govern cubà va limitar la sortida dels nacionals de [[Cuba a l'exterior]], amb fortes regulacions, que es justifiquen en les enormes inversions que fa el govern en l'educació dels ciutadans, i evitant de certa manera el robatori de cervells i la fuga de capital humà. De tota manera això genera tota mena de malestar, sent denunciat en els fòrums internacionals com una violació dels [[Drets Humans]]. També ha produït un fenomen social en el qual es busca l'emigració per vies legals com el matrimoni amb estrangers o el treball fora del país mantenint-se al servei de l'estat cubà. En els últims anys, amb el renéixer de les forces d'esquerra a [[Amèrica Llatina]], la [[Revolució Cubana]] ha incrementat el seu paper de direcció i suport, gairebé desaparegut en la [[Dècada dels 1990|dècada dels 90]]. Actualment el govern cubà desenvolupa les relacions de tota mena (econòmiques, polítiques, militars i socials) amb el govern d'[[Hugo Chávez]] de [[Veneçuela]] i amb el govern del líder cocalero [[Evo Morales]] a [[Bolívia]], així com amb el govern de [[Cristina Fernández de Kichner]] a [[Argentina]], amb Correa a l'[[Equador]] i Ortega a [[Nicaragua]].▼
▲Per evitar els conflictes monetaris es va augmentar l'ús del pes convertible fins a fer-se el principal mitjà de les botigues (aquelles que no són per moneda nacional). A més s'ha augmentat el nombre d'indústries, produccions i en general l'economia, tot i que encara ofereix grans reptes. La indústria sucrera, en altre temps font principal de divises, és ara el tercer continuació (amb perspectives de disminuir novament), precedit pel turisme i la indústria niquelífera. La macroeconomia ha millorat ostensiblement, però encara les economies familiars tenen un ingrés inferiors al poder adquisitiu elemental per poder comprar aliments que permetin una dieta adequada, però aquesta dificultat és alleujada en alguna mesura per la targeta d'abastament per la qual la família cubana rep aliments a preus enormement subsidiats. Algunes altres necessitats primàries són satisfetes en alguna mesura per negocis petits permesos dins de l'illa que milloren els ingressos per capita. En la majoria de les economies cubanes no es pot parlar de comoditats. La major afectació es veu en les famílies de menys cultura o educació o en persones de la tercera edat que viuen soles per diverses raons, de tota manera, es fa un esforç per tractar de vigilar aquests casos per evitar que caiguin en problemes socials. Les desigualtats socials han augmentat de certa manera a causa de la diferència de l'ingrés a cubans que treballen per l'estat (la major part de la població) i aquells que ho fan per compte propi, que en alguns casos arriben a rebre en un dia el sou d'un obrer cubà mitjana. La baixa productivitat del país unida al bloqueig i la inversió gegantina en programes d'educació i salut fa que la despesa pública en sous no deixi satisfets a la major part de la població per això una porció de la població participa d'una manera o altra en activitats més o menys il·legals, que oscil·len entre esforçats treballs per compte propi sense llicències, passant pel comerç il·legal de béns no essencials que estan a preus exorbitants a les botigues, fins al comerç sense escrúpols d'articles de primera necessitat, com aliments o fins i tot de medicaments (moltes vegades de dubtosa procedència). Hi ha una evident desatenció a la producció agrícola, sent la majoria dels treballadors part d'un enorme aparell burocràtic o de serveis, error que s'està tractant de reparar des de l'entrada de
El [[2006]], [[Fidel Castro]] va emmalaltir i va delegar el comandament al seu germà [[Raúl Castro|Raúl]], per primera vegada en 47 anys des del triomf de la [[Revolució Cubana]] de [[1959]]. El fet va obrir novament un ampli procés de debats i especulacions sobre el futur de la [[Revolució Cubana]].▼
▲
El 19 de febrer de [[2008]], [[Fidel Castro]], a través del diari oficial [[Granma (diari)|Granma]], anunciava que renunciava definitivament a la Presidència de [[Cuba]] (a la qual havia renunciat provisionalment l'1 de juliol de 2006) declinant la possibilitat d'aspirar de nou a aquest lloc.▼
▲El
▲El 19 de febrer de
== Referències ==
Linha 81 ⟶ 75:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Cubana, Revolució}}
[[Categoria:Història de Cuba]]
[[Categoria:Comunisme]]
[[Categoria:Revolucions del segle XX]]
[[Categoria:Història del socialisme]]
[[Categoria:Che Guevara]]
|