Çanakkale: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Exonímia en català
Línia 13:
Al {{segle|II}} va patir atacs dels gots. Al {{segle|VII}} els àrabs hi van arribar en el seu camí cap a [[Constantinoble]] i van creuar l'estret diverses vegades arribant a [[Sestos]], però la regió va tornar a mans dels bizantins quan els àrabs es van retirar. Vers el [[1300]] s'hi van establir els turcmans de [[Karasi]] (Karasioghullari) i l'emir [[Demirhan Bey]] va estendre el seu domini per la regió.
 
Karasi va ser incorporat als dominis otomans entre [[1335]] i [[1345]]. Els otomans van ocupar [[GeliboluGal·lípoli|Gal·lípoli]], a la costa europea, després del [[1354]], i encara que la croada d'Amadeu de Savoia va retornar la ciutat al domini bizantí el [[1366]], l'any següent ([[1367]]) fou ocupada definitivament pels otomans, però encara sota l'amenaça de les naus cristianes que el [[1399]] sota el mariscal Boucicaut van atacar als turcs a la vora de Constantinoble. [[Baiazet I]] (1389-1403) va establir fortificacions a la zona de l'estret, política continuada per [[Mehmet I]] (1413-1421) i [[Murat II]] (1421-1451); el [[1416]] els venecians van derrotar els otomans enfront de Gal·lipoli i el [[1444]] la flota veneciana i la del Papa van fer la campanya de [[Varda]], i van campar pels Dardanels. [[Mehmet II]] (1451-1481) va construir noves defenses als Dardanels, i en concret a Abydos els otomans van edificar ''Kale-i Sultaniye'' ([[Piri Reis]] l'anomena al seu ''Kitab-i Bahriyya'') que va rebre aquest nom perquè Mustafa, fill del sultà, va prendre part a la seva construcció. A la part asiàtica es va construir Kilid al-Bahr (moderna [[Kilitbahir]]). Aquestes dues fortaleses foren restaurades pel sultà [[Solimà I el Magnífic]] (1520-1566) el [[1551]].
 
Al {{segle|XVI}} la regió de l'estret fou inclosa al wilayat de Djazair-i Bahr-i Sefid, que era la província del gran almirall de la flota, el [[Kapudan Paixà]]. Al final del {{segle|XVI}} les fortificacions van començar a deteriorar-se i el manteniment es va aturar. Durant la guerra de [[Creta]] (1645-1669) es van fer algunes reparacions a corre-cuita (1658-1660) però completes, i es van construir les fortaleses de Kumkale (a la costa asiàtica) i Sedd al-Bahr (costat europeu). Al {{segle|XVII}} i XVIII la població no era de majoria musulmana, amb molts armenis, jueus i grecs. El [[1740]] es va establir una poteria i va acabar agafant el nom de ''Çanak kalesi'' (çanak vol dir "pot de terra cuita") mentre l'antic nom es va deixar d'utilitzar. La presència de la flota russa a la guerra de 1768-1774 va portar a la creació de noves fortaleses a la zona sota la direcció del baró de Tott i [[Selim II]] (1789-1807) encara va fer construir nous forts al final del seu regnat però el [[1807]] l'almirall anglès Sir John Duckworth va forçar el pas de l'estret amb certa facilitat. En els següents anys l'estatut dels Estrets va ser regulat per diversos tractats i la zona va ser oberta a la lliure navegació (igual que el [[Bòsfor]]).