Ismaïl Enver Paixà: diferència entre les revisions

Va ser derrotat personalment al front rus del [[Caucas]] a [[Sarikamish]] (desembre-gener de [[1914]]) amb pèrdua de 80000 homes. Va aconseguir rebutjar el desembarcament aliat a [[Gal·lípoli|Gal·lípoli]] (abril de [[1915]] a gener de [[1916]]) però ja després tot van ser derrotes; la revolta àrab amb la pèrdua de les ciutats santes i la retirada dels exèrcits otomans arreu ([[1917]]) abocaven a l'imperi al desastre, però la revolució russa de [[1917]] va suposar l'enfonsament del front rus al [[Caucas]]. L'[[1 de gener]] de [[1918]] es va signar un tractat d'amistat entre el Comitè Unió i Progrés i els bolxevics i Rússia es va retirar del Caucas. Quan Enver va proposar envair el Caucas els alemanys no li van donar suport. Enver va crear llavors l'Exèrcit Otomà Islàmic que va envair [[Azerbaidjan]]. Després va estabilitzar la frontera amb [[Armènia]] i va ocupar [[Trebisonda]], en poder dels russos, per marxar contra [[Geòrgia]]. A l'Azerbaidjan va entrar a [[Bakú]] evacuada pels britànics i els seus aliats locals. Però el [[30 d'octubre]] Turquia va signar l'[[armistici de Mudros]] i els turcs es van retirar del Caucas. El dia [[4 d'octubre]] el sultà va cessar Enver com a ministre de guerra i la resta del gabinet de Talat va dimitir el [[14 d'octubre]]. El [[16 d'octubre]] els tres paixàs van fugir a l'estranger (Alemanya).