Abarquh: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
===Segles XII a XVI===
Va pertànyer a [[seljúcides]], [[khwarizmshah]], [[ilkhànides]], [[injúides]], [[muzaffàrides]], [[timúrides]] i [[Ak Koyunlu]].
▲Va pertànyer a [[seljúcides]], [[khwarizmshah]], [[ilkhànides]], [[injúides]], [[muzaffàrides]], [[timúrides]] i [[Ak Koyunlu]].
===Tamerlà i els timúrides===
Quan Tamerlà va anar a Fars i va arribar a Bandemir, el van anar a trobar uns ambaixadors del governador d’Abarkuh, Pahlawan Muhadib Khurasani, que va manifestar que ell aniria a la cort i que li suplicava designar un ''daruga'' (governador) per Abarkuh i Tamerla va designar a Tukel Bahadur Shah. Just arribat aquest a Abarkuh, Pahlawan va anar al campament de Tamerlà i va rebre l’honor de baixar el tapis del tron de Timur (1388). Després l’emperador va anar a Abarkuh on Pahlawan li va oferir regals i fou confirmat com a príncep d’Abarkuh amb dret hereditari; després va seguir trajecte, passant per la regió d’Isfahan i cap a Taktapol en direcció a [[Transoxiana]].
El 1389 el [[muzaffàrida]] [[Shah Mansur]] va reagrupar l’exèrcit i va conquerir els castells de Bid (uns 25 kms al sud d’Abarkuh), Sermak i Meruset; es va dirigir a Abarkuh on Pahlawan va resistir l'atac; [[Shah Mansur]] va desistir d’assetjar-la i va tornar a [[Xiraz]]. Shah Mansur va derrotar després a [[Zayn al-Abidin Ali]] que havia pensat que era el moment per recuperar el tron; Pahlawan, alarmat per l’exit de Shah Mansur, va buscar una aliança estreta amb [[Mubariz al-Din Shah Yahya|Shah Yahya]] de [[Yadz]], i aprofitant una visita de Shah Yahya a les muntanyes de Yadz, a només un dia de camí de Abarkuh, el va anar a trobar i van acordar aquesta aliança que van jurar ambdós solemnement. Després Shah Yahya va visitar Abarkuh. Però una vegada allí, sota pressió dels seus amirs i consellers, va violar el tractat, es va apoderar de Pahlawan i el va enviar al castell de Melus, a la frontera amb Yadz on fou executat (1389 o 1390).
Llavors va establir una guarnició a Abarkuh i va nomenar governador a Muhammat Kurji, retornant després a Yadz. Shah Mansur va anar a Abarkuh i va ocupar la ciutat; el governador es va retirar a la fortalesa. Shah Mansur va establir una guarnició a la població i va continuar cap a Yadz. Shah Yahya va enviar un correu a Muhammad Kurji ordenant-li sotmetre la fortalesa a Shah Mansur amb la condició de no atacar Yadz. Shah Mansur va interceptar el correu i va retornar cap a Abarkuh on va fer saber la ordre a Muhammad Kurji, que va acceptar lliurar la fortalesa. Llavors Shah Mansur va fortificar la població i la fortalesa però va deixar en pau a Yadz, marxant cap a Isfahan, el territori de la qual va assolar, retornant finalment a Xiraz.<ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 23</ref>
Linha 22 ⟶ 21:
===Safàvides===
Sota els [[safàvides]] el seu govern junt amb Yazd, Biabanak i altres ciutat de la part centro-occidental d'Iran, fou concedit a alts oficials de la cort, i formava part dels dominis de la corona (''mahall-e kassa'').
===Segles XVII a XIX===
Al començament del {{segle|XVII}} es va nomenar un jutge religiós (''hakem-e shar'') a la ciutat mentre el districte fou governat pel ''tofangci agasi'' ("comandant dels mosqueters"). Va ser teatre de lluites contra els afgans primer i després entre [[Dinastia Zand |zands]] i [[Qajar (tribu)|qajars]]; inicialment en poder dels qajars va ser ocupada per [[Lutf Ali Khan]] Zand el [[1793]] / [[1794]] i la va conservar fins al final del seu regnat.
| |||