Astrofotografia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot arregla errors de l'editor visual |
|||
Línia 5:
== Història ==
El desenvolupament de l’astrofotografia com a eina científica s’origina a la meitat del segle XIX, majoritàriament per experimentadors i astrònoms aficionats que ja preveien, gairebé de manera revolucionària, la utilitat de retratar les estrelles.
A causa de les llargues exposicions necessàries per capturar objectes astronòmics relativament febles, aquests primers visionaris hagueren de superar moltes dificultats a nivell tècnic.
Línia 12:
[[Fitxer:ARAGO_Francois_Astronomie_Populaire_T2_djvu_0201_Fig163.png|alt=Primera imatge del sol presa per Leon Foucault y Hippolyte Fizeau, en un daguerrotip de 12cm |miniatura|El [[Sol]]. Fotografía realitzada per Leon Foucault y Hippolyte Fizeau en un daguerrotip de 12 cm.]]
Els Físics francesos [[Léon Foucault|Leon Foucault y Hippolyte Fizeau]] van capturar la primera imatge del Sol el 2 de abril de 1845, necesitaren una exposició de 1/60 segons en un daguerrotip de 12 cm, en la fotografía inclús es poden observar taques solars. El físic italià Gian Alessandro Majocchi va realitzar un intent fallit d'obtenir una fotografia d'un
Tot i això, no fou fins al S. XIX quan l'
El 1887, es va iniciar el primer projecte fotografic d'astrometría a cel obert, l'anomenat Cataleg Astrografic i Carte du Ciel. Va ser dut a terme per 20 observatoris que utilitzaren uns telescopis fotográfics especials coneguts amb el nom d'[[Astrògraf|astrògrafs]] normals, tots amb una obertura al voltant de 13 polzades (330 mm) i una distància focal de 11 peus (3.4 m), dissenyada per crear imatges amb una escala uniforme a la placa fotogràfica d'aproximadament 60 arcsecs / mm i cobreix un camp de visió de 2n × 2n. L'intent va ser traçar amb precisió el cel fins a la magnitud 14, però mai es va completar.
|