Diferència entre revisions de la pàgina «Astrofotografia»

6 octets eliminats ,  fa 4 mesos
m (Bot arregla errors de l'editor visual)
 
== Història ==
El desenvolupament de l’astrofotografia com a eina científica s’origina a la meitat  del segle XIX, majoritàriament per experimentadors i astrònoms aficionats que ja preveien, gairebé de manera revolucionària, la utilitat de retratar les estrelles. 
 
A causa de les llargues exposicions necessàries per capturar objectes astronòmics relativament febles, aquests primers visionaris hagueren de superar moltes dificultats a nivell tècnic.
[[Fitxer:ARAGO_Francois_Astronomie_Populaire_T2_djvu_0201_Fig163.png|alt=Primera imatge del sol presa per Leon Foucault y Hippolyte Fizeau, en un daguerrotip de 12cm |miniatura|El [[Sol]]. Fotografía realitzada per Leon Foucault y Hippolyte Fizeau en un daguerrotip de 12 cm.]]
 
Els Físics francesos [[Léon Foucault|Leon Foucault y Hippolyte Fizeau]] van capturar la primera imatge del Sol el 2 de abril de 1845, necesitaren una exposició de 1/60 segons en un daguerrotip de 12 cm, en la fotografía inclús es poden observar taques solars. El físic italià Gian Alessandro Majocchi va realitzar un intent fallit d'obtenir una fotografia d'un Eclipsieclipsi total de sol durant un eclipsi de sol que va tenir lloc a la seva ciutat natal, Milà, el 8 de juliol de 1842.
 
Tot i això, no fou fins al S. XIX quan l'astrofotografíaastrofotografia va esdevenir una eina d'investigació de caràcter científic, gràcies a el descobriment d'una nova tècnica de processament fotograficfotogràfic basada en el [[Gelatinobromur]]. Va ser utilitzat per Sir William Huggins i la seva esposa [[Margaret Lindsay Huggins]], en 1876, en el seu treball per registrar els espectres d'objectes astronòmics. Alguns dels treballs més rellevants d'aquesta època van ser els de Henry Draper, el primer astronom en retratar la [[Nebulosa d'Orió]], tot emprant un telescopi refractor de 28 cm i una llarga exposició de 58 minuts, y els de Andrew Ainslie Common, astronom aficionat que va aconseguir prendre les primeres imatges de l'espai on les estrelles es mostren massa febles per ser vistes per l'ull humà.
 
El 1887, es va iniciar el primer projecte fotografic d'astrometría a cel obert, l'anomenat Cataleg Astrografic i Carte du Ciel. Va ser dut a terme per 20 observatoris que utilitzaren uns telescopis fotográfics especials coneguts amb el nom d'[[Astrògraf|astrògrafs]] normals, tots amb una obertura al voltant de 13 polzades (330 mm) i una distància focal de 11 peus (3.4 m), dissenyada per crear imatges amb una escala uniforme a la placa fotogràfica d'aproximadament 60 arcsecs / mm i cobreix un camp de visió de 2n × 2n. L'intent va ser traçar amb precisió el cel fins a la magnitud 14, però mai es va completar.
241.625

modificacions