David de Trebisonda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilles i correccions de format |
||
Línia 20:
A l'octubre del [[1460]], un tal Ludovico da Bologna es va presentar a la cort de l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic]] amb dos homes que deien ser ambaixadors de Pèrsia i Geòrgia. L'ambaixador de Pèrsia, en representació de Qvarqvare II, príncep e Samtskhe, es deia Custopa (també escrit ''Custoda'', o ''Chastodina''), mentre que l'ambaixador en representació del rei [[Giorgi VIII de Geòrgia]] s'anomenava Nicolau de Tiblisi.{{sfn|Bryer|1965|p=178-198}} Portaven cartes signades no tan sols per aquests governants sinó també per altres quatre, i a més s'esmentaven tres tribus caucàsiques que desitjaven formar part d'un atac conjunt contra els otomans. La missió de Ludovico va continuar després cap a [[Venècia]] i [[Florència]], on un nou ambaixador se'ls va unir, era el representant de David Comnè de Trebisonda i es deia Miquel Alighieri.
A Florència, una ciutat que anhelava construir una xarxa de bases comercials a orient, Miquel Alighieri va negociar un tractat que garantia a la ciutat un consolat a Trebisonda (''fondaco'') i unes condicions de comerç amb una taxa de només el 2% en els productes exportats, amb la qual podrien ser competidors dels genovesos i dels venecians a la mar Negra. Com el seu avantpassat, [[Dante Alighieri]], Miquel Alighieri era florentí, però coneixia bé la zona, ja que hi havia estat comerciant pel seu compte des de feia temps. Segons l'historiador Bryer hi ha un document datat el 28 d'abril del [[1470]], en què els protectors del [[banc (empresa)|Banc de Sant Jordi]] a [[Caffa]] va donar a Miquel Alighieri un salconduit que incloïa els seus fills i el personal al seu servei.{{sfn|Bryer|1965|p=185}} Segons Bryer l'aparició i {{efn|Bryer el compara amb un personatge del {{segle
Amb el suport occidental encara per quallar, David es va precipitar demanant al soldà una remissió del tribut que el seu antecessor havia acordat pagar. I encara pitjor, va fer aquesta petició per mitjà d'uns enviats d'[[Uzun Hassan]], els quals el van fer quedar com un arrogant per afavorir així la imatge del seu senyor. El soldà Mehmed II els va acomiadar, dient que la resposta la donaria més endavant. I aquesta resposta va arribar l'estiu de l'any següent: una flota capitanejada per Kasim Pasha va salpar cap a Trebisonda mentre ell conduïa un exèrcit per terra, des de [[Bursa]].{{sfn|Runciman|1969|p=173}}
| |||