David de Trebisonda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles i correccions de format
Línia 20:
A l'octubre del [[1460]], un tal Ludovico da Bologna es va presentar a la cort de l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic]] amb dos homes que deien ser ambaixadors de Pèrsia i Geòrgia. L'ambaixador de Pèrsia, en representació de Qvarqvare II, príncep e Samtskhe, es deia Custopa (també escrit ''Custoda'', o ''Chastodina''), mentre que l'ambaixador en representació del rei [[Giorgi VIII de Geòrgia]] s'anomenava Nicolau de Tiblisi.{{sfn|Bryer|1965|p=178-198}} Portaven cartes signades no tan sols per aquests governants sinó també per altres quatre, i a més s'esmentaven tres tribus caucàsiques que desitjaven formar part d'un atac conjunt contra els otomans. La missió de Ludovico va continuar després cap a [[Venècia]] i [[Florència]], on un nou ambaixador se'ls va unir, era el representant de David Comnè de Trebisonda i es deia Miquel Alighieri.
 
A Florència, una ciutat que anhelava construir una xarxa de bases comercials a orient, Miquel Alighieri va negociar un tractat que garantia a la ciutat un consolat a Trebisonda (''fondaco'') i unes condicions de comerç amb una taxa de només el 2% en els productes exportats, amb la qual podrien ser competidors dels genovesos i dels venecians a la mar Negra. Com el seu avantpassat, [[Dante Alighieri]], Miquel Alighieri era florentí, però coneixia bé la zona, ja que hi havia estat comerciant pel seu compte des de feia temps. Segons l'historiador Bryer hi ha un document datat el 28 d'abril del [[1470]], en què els protectors del [[banc (empresa)|Banc de Sant Jordi]] a [[Caffa]] va donar a Miquel Alighieri un salconduit que incloïa els seus fills i el personal al seu servei.{{sfn|Bryer|1965|p=185}} Segons Bryer l'aparició i {{efn|Bryer el compara amb un personatge del {{segle |XIX}}, [[Frederick Rolfe]], conegut pel sobrenom de ''Baron Corvo''.}} actitud d'aquest Ludovico da Bologna sembla massa simplista per ser considerat cert tot el que es diu sobre ell.{{sfn|Anthony Bryer|1965|p=179}} Per altra banda sí que creu que Miquel Alighieri fos un representant legítim de l'emperador David, ja que la carta que va portar al duc [[Felip III de Borgonya]] no s'havia escrit a Itàlia, des del punt de vista d'un italià, sinó per algú que coneixia força Trebisonda i que hi havia estat recentment.{{sfn|Bryer|1965|p=197}} L'historiador William Miller està d'acord que Miquel Alighieri era un autèntic ambaixador de Trebisonda, però no es pot donar la mateixa credibilitat a Ludovico da Bologna, el primer suposat enviat per crear una lliga de regnes cristians.{{sfn|Miller|1969|p=98}}
 
Amb el suport occidental encara per quallar, David es va precipitar demanant al soldà una remissió del tribut que el seu antecessor havia acordat pagar. I encara pitjor, va fer aquesta petició per mitjà d'uns enviats d'[[Uzun Hassan]], els quals el van fer quedar com un arrogant per afavorir així la imatge del seu senyor. El soldà Mehmed II els va acomiadar, dient que la resposta la donaria més endavant. I aquesta resposta va arribar l'estiu de l'any següent: una flota capitanejada per Kasim Pasha va salpar cap a Trebisonda mentre ell conduïa un exèrcit per terra, des de [[Bursa]].{{sfn|Runciman|1969|p=173}}