Diferència entre revisions de la pàgina «Els Pastorets»

m
Plantilles i correccions de format
m (neteja i estandardització de codi)
m (Plantilles i correccions de format)
Gràcies al ''Calaix de sastre'', el cèlebre dietari de [[Rafael d'Amat i de Cortada]], [[baró de Maldà]], se sap que el costum de representar els ''Pastorets'' seguia vigent a les esglésies barcelonines a cavall entre els segles XVIII i XIX i causava una disbauxa que el dietarista blasmava com a impròpia per a l'ocasió. Una obra coetània de la descrita pel baró de Maldà constitueix la primera mostra del gènere d'autor conegut: els 'Pastorets' del notari barceloní Ignasi Planes, escrits el 1799 i que van aconseguir molta popularitat.<ref name="gencat1307"/>
 
A la primera meitat del {{segle |XIX}}, els 'Pastorets' es veuen afectats per la imposició del [[castellà]] com a única llengua permesa en les representacions teatrals. En el marc de la [[Renaixença catalana|Renaixença]], el conreu del gènere en català es reprèn al final del {{segle|XIX}}. Així, amb el ressorgiment de la llengua i la cultura catalanes, l'obra titulada 'Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist', de Mn. [[Miquel Saurina]], publicada a Vic el [[1887]], va ser representada en moltes parròquies i centres catòlics arreu del país.<ref name="gencat1307"/>
 
Un èxit encara més gran va ser aconseguit per ''Lo Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga'', de [[Frederic Soler]], ''Pitarra'', que va modelar el personatge de [[Satanàs]] a mida de l'actor [[Enric Borràs]], que en va fer una interpretació molt elogiada per la crítica de l'època. Aquests 'Pastorets', estrenats a Barcelona el 1891, es representen encara avui a Sant Quirze de Besora i Berga, on l'arrelament els ha valgut el nom de 'la Patum d'Hivern'.<ref name="gencat1307"/>
1.844.846

modificacions