|
La imatge estereoscòpica es basa en la visualització de dues imatges que representen dues perspectives diferents d'un mateix objecte. D'aquesta manera el nostre cervell rep dues imatges però les interpreta com una de sola produint una sensació tridimensional, és a dir, afegint profunditat a les imatges convencionals 2D.
Podem situar el fenomen de l'esteresocòpia a la primera meitat del {{segle |XIX}}, quan un físic de la Gran Bretanya, [[Charles Wheatstone]], estableix les bases de la visió tridimensional, construint ell mateix un aparell per poder apreciar figures geomètriques en relleu. El 1849 [[David Brewster]] dissenya i construeix la primera càmera fotográfica estereoscòpica, i, poc després, un visor amb lents per poder observar les fotografies. És important destacar, doncs, que els primers aparells apareixen poc després de la fotografia convencional, fet que confirma que els estudis de l'estereoscopia ja es realitzaven fins i tot abans de l'aparició de la primera càmera fotogràfica, de la mà de personatges il·lustres com [[Leonardo Da Vinci]]. [[Oliver Wendell Holmes]], el 1862, construeix un model de mà més còmode d'utilitzar. No obstant això, no té una acollida continuada per part del públic, com passa amb la fotografia i posteriorment amb el cinema estereoscòpic. No és fins a mitjans del segle XX, que s'intenta fer una explotació comercial d'aquest sistema en tres dimensions, com en el cas de "Els crims del museu de cera" d'[[André De Toth|Andre De Toth]] el 1953. Tot i aquest intent, algunes d'aquestes produccions no acaben de satisfer al públic, ja que comporten dificultats de visió durant la pel·lícula, i com a conseqüència, les produccions d'aquest format tornen a baixar excepte en el cas del format de [[IMAX|cinema IMAX]], que permet veure imatges en relleu en pantalles de grans dimensions.
No obstant això, l'estereoscòpia té altres aplicacions a part de l'entreteniment, com ara la [[ciència]] i la [[medicina]]. Els avenços informàtics permeten representar imatges 3D que s'utilitzen en la [[cartografia]] o la mateixa medicina, a més de les aplicacions industrials i les de l'astronomia, que permeten veure astres d'una manera que la fotografia convencional no permetria.
|
