Flequer: diferència entre les revisions

Fins a la segona meitat del {{segle |XIX}}, el pa que es feia a les cases i a les fleques era un pa rodó, dens i negre. Això era així perquè els [[Cereal|cereals]] que es feien servir, principalment [[blat]] i [[sègol]], no estaven molturats en el grau d’extracció que ara tenim. És a dir, eren grans menys triturats (més integrals). Això donava al pa les característiques d'una molla compacta, densa i de color.

A països com França i Alemanya la fleca havia introduït el [[Saccharomyces cerevisiae|llevat de cervesa]] (''Saccaromyces cerevisiae'') com a element fermentatiu dels pans, però a començaments del segle XIX es fan els primers assajos amb ceps de llevat especialment dissenyades per a la fleca . El llevat de cervesa es feia servir per accelerar la [[fermentació]] de les masses mare (el ferment natural que es va fer servir exclusivament durant segles); la seva introducció en el procés de panificació donava als pans una molla més lleugera i amb millor sabor. La utilització del llevat de cervesa es va anar estenent a Europa cap a finals del segle XVIII i bona part del {{segle |XIX}}, fins a l’aparició del llevat premsat o en pols.

La invenció del molí de cilindres, autèntica innovació en el món de les farineres, va ser el detonant posterior d’alguns canvis en el processos de producció del pa. El molí de cilindres, que va aparèixer a principis del {{segle |XIX}}, va permetre fabricar farines molt més refinades i blanques, com les actuals. El molí de cilindres i el ''[[plansichter]]'' (cernedors plans a diferents nivells) van revolucionar el món fariner.