Joaquim Sorolla i Bastida: diferència entre les revisions

El [[1888]] vaes contraure matrimonicasa amb Clotilde García a [[València]], però viurien un any més a [[Itàlia]], aquesta vegada a la localitat d'[[Assís]]. El [[1889]] es van instal·lar a [[Madrid]] i, en a penes cinc anys, Sorolla va aconseguir certa fama i prestigi com a pintor. El [[1894]] va viatjar novament a [[París]], on va conèixer el [[luminisme]], que tant marcaria la seua posterior obra. Va començar a pintar a l'aire lliure, dominant amb mestria la llum i combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgístiques de la vida [[mediterrània]]. En obres com ''La vuelta de la pesca'', ''La playa de València'' o ''[[Trista Herència|Triste herencia]]'', va descriure el sentiment que produïa la visió de la [[mar Mediterrània]], comunicant l'esplendor d'un matí de platja amb un colorit vibrant i un estil solt i vigorós. Amb ''Triste herencia'' va rebre, el [[1900]], el [[Grand Prix]] en el certamen internacional de [[París]]. A més, va seguir amb la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys, amb obres com ''[[I encara diuen que el peix és car]]'' ([[1895]]).