Lesguians: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles i correccions de format
Línia 24:
Kurakh, on es parla el dialecte kurin base del modern lesguià, fou la capital del khanat de Kurin fundat el 1775, ocupant però només una part del territori lesguià, i molts territoris poblats per aquesta ètnia restaren sense cap domini estatal o extern. Alguns lesguians vivien als khanats de [[Khanat de Quba|Quba]], de [[Derbent]] i de [[Shamkhalat dels Kazi Kumuk|Kazikumukh]]. El [[1812]], el khanat de Kurin fou posat sota protectorat rus i fou adquirit pel [[tractat de Gulistan]] del [[1813]]. El 1864, el khanat fou abolit i el territori annexionat. Els lesguians van lluitar al costat de l'[[imam Xamil]] contra els russos. Encara que al khanat havia sorgit una dèbil estructura feudal, la majoria dels lesguians continuava vivint en comunitats lliures formades per clans patriarcals i administrats per un adat en cada poble; dins del clan, dominava l'assistència mútua en el treball i afers familiars, i la responsabilitat col·lectiva en les venjances que ordenava l'adat; els seus matrimonis eren endogàmics dins el clan. L'economia estava basada, com s'ha dit, en l'artesanat i la ramaderia de transhumància.
 
Al final del {{segle |XIX}}, el lesguià va esdevenir llengua literària, encara que escrita en caràcters àrabs, que van subsistir fins al 1928. Des de 1904/1905, es va provar d'introduir el ciríl·lic sense èxit i el 1928 es van introduir els caràcters llatins, però 10 anys després es va imposar el ciríl·lic. Entre 1920 i 1960, fou utilitzat en l'ensenyament primari al Daguestan, però després es va deixar d'utilitzar en favor del rus (a l'Azerbaidjan, es va deixar d'utilitzar el 1939 en favor de l'àzeri). Els [[aguls]] el van tenir com a llengua oficial del 1920 al 1950. Els escriptors més importants foren el teòleg Said de Kockhur, el poeta Etim Emin, l'historiador (en àzeri) Hasan Alkadari, i els poetes Sayf Allah Cobanzade, Emir Arslan i Hadjdji d'Akhti.
 
==Organització política ==