Llengua llemosina: diferència entre les revisions

«'''Llemosí'''» va ser un terme que es va utilitzar a partir del segle XVI per a designar la [[Català|llengua catalana]], inspirant-se en el seu parentiu amb l'[[occità]] i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de [[Llemotges]]. Al principi, al s. XVI, als regnes de València i de Mallorca la denominació designava el català arcaic i la llengua [[Trobador|trobadoresca]]. Aquell mateix segle, al País Valencià, ja s'aplicà a la llengua contemporània. Al {{segle |XIX}}, quan [[Bonaventura Carles Aribau]] va escriure l'[[oda]] ''La Pàtria'' ([[1833]]), el terme fou acollit a les [[Illes Balears]] i, especialment, al [[País Valencià]], on es va fer molt popular en els ambients de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]]. Es va veure en el terme llemosí l'oportunitat d'una denominació unitària per a la llengua sense referències geogràfiques que provoquessin susceptibilitats. Però, a mitjan {{segle |XIX}}, els especialistes en [[literatura trobadoresca]] consideraren inadequada aquesta denominació i, el [[1862]], [[Marià Aguiló i Fuster]] reivindicà la recuperació del nom de «català» als [[Jocs Florals]].